José Saramago és conegut al món sencer com a novel·lista, però hi va haver una època de la seva vida, entre 1966 i 1975, en què l'escriptor portuguès es va dedicar de ple a la poesia. Els tres llibres que va publicar llavors apareixen ara reunits en un sol volum que conté ja l'univers literari que dibuixaria en el futur.
«Crec que a la meva poesia està tot el que jo som ara, les meves obsessions i preocupacions, la meva manera de mirar la vida, la societat, la història», diu Saramago, que parla de l'esforç que va fer sempre per aconseguir uns versos «d'expressió continguda», i en la qual assegura que no és «un poeta genial» ni «un gran poeta». Tan sols es considera «un bon poeta».
La Poesia completa del Premi Nobel de Literatura 1998 acaba d'aparèixer publicada per Alfaguara en un volum de més de 600 pàgines que ofereix al lector, en portuguès i espanyol, els seus tres poemaris: Els poemes possibles (1966), Probablement alegria (1970) i L'any de 1993 (1975).
Abans només hi va haver una novel·la, Terra de pecat, publicada el 1947 i després de la qual Saramago mantindria un silenci de gairebé vint anys. Després dels seus poemaris, tornaria a la novel·la i escriuria títols com Memorial del convent, L'any de la mort de Ricardo Reis, L'Evangeli segons Jesucrist, Assaig sobre la ceguesa, La caverna.
L'aparició d'aquest volum li produeix «sentiments dividits» a Saramago. Al costat de «la satisfacció» de veure reunit tot el que ha fet en aquest camp literari, hi ha «el desconcert» que li causa el que es rescati ara «una cosa que pertany a un temps que va quedar molt enrere, no només pels anys que han passat sinó per l'evolució literària».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.