Lluny d'aportar més línies de les ja escrites sobre la Mallorca tòpica i turística, Espinàs continua amb la línia que el caracteritza. Partint de Binissalem, camina durant 9 dies per les persones i imatges d'un illa que encara pertany a la història i tradicions. «Com tots els que no hi vivim tenia a la ment les imatges dels hotels. Però em vaig adonar que al pinyol de l'illa no h'hi havia. Aquesta és la Mallorca que vaig anar a recórrer», explicà Espinàs sobre el seu viatge realitzat el juny passat.
El periple però, es fa «a la velocitat que es veuen les coses» apuntà l'escriptor referint-se al seu passejar a peu i que «en cotxe, el paisatge es converteix en una successió de postals immòbils, mentre que caminant t'adones que hi passen coses, i et trobes gent».
Així, en els encontres amb els habitants de la terra, Espinàs cerca la conversa, la condiciona preferint sempre trobar aquella expressió popular. «M'interessen molt les llengües. Escoltar el mallorquí i veure com la seva música lliga a la perfecció amb el paisatge». Aquestes xerrades són aconseguides «sense forçar la conversa. No pregunto, deixo marge pels silencis. Això fa que no et vegin com un intrús, si no com un foraster, una persona nova. Cada persona conté sorpreses molt interessants, tan sols descobertes amb el temps necessari».
Així, de Binissalem, les passes d'Espinàs el condueixen al seu volum a Lloseta, Selva, Campanet, Buger, Llubí, Sineu, Montuïri, Randa, Algaida i Binicomprat. «Ara, amb una edat escandalosa, intento no fer més de 13 quilòmetres diaris. Partint de matí, i amb la ruta planificada arribo al següent poble per dinar». L'escriptor, sempre acompanyat de la seva pipa, troba en aquest plaer de fumar «la lentitud necessària per assaborir cada detall» que copsa els seu ull observador. «Arribes a un poble i t'asseus i en fer el gest d'encendre la pipa el temps s'atura i t'adones del lloc que ocupes, del camí fet i m'ajuda a tenir més calma i temps per mirar el que passa al meu voltant, centrat i serè».
L'escriptor retroba al volum, «l'herència conservada i les formes de vida no traïdes» en un recorregut de nou dies dedurada en el qual «no he vist cap autocar de turistes». En aquest sentit, diu que és aquest, «el petit i modest sentit d'aventura per un territori que per a mi és exòtic i que em treu de la closca en la qual tots vivim cercant allò que esdevé raresa per un foraster que es mira les coses».
Per destacar, de tots els racons i persones trobades, Espinas troba «difícil de dir». Però el carrer de Pere Estruch a Binissalem és únic en tots els seus viatges. No com a poble, sinó com a perllongada successió de cases durant gairebé 400 metres. És l'expressió del refinament de la bona senzillesa». Una admiració que troba en molts indrets del seu camí. Com la dona que broda o el plat amb unes quantes llimones sobre la taula. «He trobat racons bonics on sigui, però un carrer conservat com aquest, casa a casa, no l'he trobat enlloc».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.