Herència dels àrabs fou la figura del mostassaf, cap i custodi de l'almudí, l'establiment destinat a la compra, la venda i l'emmagatzematge del blat i altra mena de grans. I, per extensió, aquesta herència la tenim en la mesura per a grans, principalment a la Part Forana, de barcelles i almuds, les quals oposaren, fins a temps recents, una certa resistència a desaparèixer en benefici del sistema mètric decimal. La barcella, del llatí vulgar parcella, contracció de particella, amb el canvi de «p» en «b» en llengua mossàrab, anomenada en castellà «barchilla» i «celemín», segons les comarques, és de diferent contingut a les zones geogràfiques on s'ha fet servir. Així, a Mallorca, equival a sis almuds; a València, quatre; a Tortosa, una sisena part d'una quartera. La barcella és un recipient de forma cònica, amb una mena d'anses, les «manetes», que permeten el seu maneig.
A la part central, en forma de diàmetre i fixat al punt central amb una agulla, hi ha la «busca», que consisteix en una vara de ferro que serveix per indicar quan la mesura és ben rasa. El material utilitzat en la seva fabricació, que era tasca dels boters, era la fusta i dos cèrcols de ferro.
L'almud, de l'àrab «al-mudd», varia també d'una regió a l'altra.
Era realitzat amb els mateixos materials que la barcella, però generalment sense «manetes» o anses. Se'n feien altres recipients més petits, que eren les seves fraccions o mig almud i un quart d'almud. Expressió pagesa del molt i el poc, com quan es deia «per a tu un almud i per a mi una barcella»...
En un dels viatges a Bèlgica em va atreure l'atenció que a l'ajuntament d'una de les seves ciutats hi hagués, com a apreciada peça històrica, una «barchilla» que fou allà introduïda com a model de mesura d'àrids durant la dominació espanyola. Porta l'escut de la localitat, curiosament semblant al d'Inca, i la data del segle XVI.
Però tornem a la figura del mostassaf, càrrec revestit de gran autoritat cívica, per a veure fins on arribaven les seves competències i on li podien aturar els peus.
El carrer del Mar desembocava a la plaça del Sortidor i en aquella via pública hi havien instal·lat diverses botigues, com la de Benvinguda Vidrier, «buticam sive domum in vico maris», i les de Joan Pax, Berenguer de Quadres, Pere de Fagio, Guillem d'Esglésies, Joan Mitxo... com també els boters, i per tant, constructors de bótes, barcelles i almuds, Bernat Mates i Bartomeu Vidal, entre d'altres, tots ells beneficiats de poder fer els seus negocis a una part de terra, fora la porta de Ciutat i vorera de mar, on trasts i immobles, de propietat reial, estaven subjectes a alou.
El mostassaf els foragitava de la zona l'abril de 1351 i tots ells, representats pel misser Miquel de Montçó, apel·laven al rei tot demanant-li ajut i justícia.
Pere III el Cerimoniós, que aleshores es trobava a Perpinya, donava resposta als perjudicats l'estiu d'aquell mateix any i els boters i els botiguers recobraven els seus drets.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.