Els aires devien esser verinosos aquella setmana d'abril. Potser les darreres pluges, potser el canvi de temps... El lector de diaris s'assabentava que el president dels Estats Units, Wilson, comunicava oficialment que el seu país estava en guerra amb Alemanya.
«Tenint en compte que el Congrés dels Estats Units, en l'exercici de l'autoritat constitucional, de la qual es troba investit, ha pres la decisió, per resolució conjunta d'ambdues cambres, que existeix un estat de guerra entre els Estats Units i el Govern alemany, guerra que ha estat imposada als Estats Units i, en l'actualitat, formalment declarada, de manera que disposam que tothom s'assabenti de la situació irreversible...».
Alemanya no podria superar aquell desafiament i acabaria vençuda.
Palma i Mallorca sencera es lamentaven de la manca de carbó.
En mancava a les cuines, en els brasers i a la fàbrica de llum de gas. Tanta sort que en aquesta data, La Económica, fàbrica de gas, anunciava que un dels vapors de transport de carbó havia salpat cap a Palma i arribaria a port dissabte o diumenge. Així es podria restablir, durant una altra temporadeta, el servei.
El ministre mallorquí i cap de Govern, Antoni Maura, havia fet en aquells dies un discurs entorn de la Gran Guerra Europea i tal parlament, a les Corts, era a favor de la neutralitat espanyola.
Però ningú no podia estar segur del que passaria el matí següent. De fet, era millor no embarcar-se. El telègraf informava que el vapor Patricio era torpedinat, tot i que duia bandera neutral.
«Noves rebudes de Dénia diuen que ahir es va sentir un canoneig al nord-oest del cap de Sant Antoni i que de matinada arribaren a Dénia vint-i-cinc mariners que pertanyen al vapor espanyoPatricio, amb matrícula de Bilbao, de tres mil cinc-centes tones. Duia un carregament de carbó de Newport a Barcelona».
Però el més trist del moment era la crònica urbana:
Amb el titular Ganivetades entre els asilats, els periòdics informaven que a la Casa de la Misericòrdia, dos homes d'edat avançada, armats amb ganivets, havien fet la guerra pel seu compte. Un d'ells n'havia resultat greument ferit.
No era menys violent el drama eivissenc d'un tal Joan Juan Tur que havia mort a ganivetades la seva esposa, Maria Marí Boned.
d'altra banda, a Inca, una dona es suïcidava penjant-se d'un arbre. Nomia Joana, però s'ignoraven els seus llinatges. Diuen que la causa de llevar-se la vida era que el seu marit l'havia abandonada.
En resum, uns dies d'abril marcats per un aire verinós.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.