Unes ensaïmades amb un cor especial

Aquesta tasca és molt més fàcil si es compta amb un reboster de la categoria d'en Miquel des forn de sa Pelleteria de Palma, un home savi, bo i posseïdor d'una paciència que ni el mateix sant Job.

La idea de fer les ensaïmades va partir de Semilla, entitat que pertany a la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears. Ja s'havia posat en pràctica amb al·lots de sisè curs de primària i havia funcionat. Per què no provar amb al·lots d'Educació Especial? I així ho han fet. Els al·lots participants en el taller d'ahir són els d'Aspace, el laboratori és la rebotiga del forn de sa Pelleteria de Palma, i el mestre, en Miquel.

Pasta
«Jo m'he limitat a fer la pasta de l'ensaïmada, explicant-los que per a això s'han de fer servir, com a ingredients, saïm, sucre, oli, farina i aigua. Les altres coses són qüestió d'ells mateixos», va assenyalar el mestre pastisser. Idò bé, la qüestió és que aquests al·lots, sàviament dirigits per Miquel i per les seves monitores, no ho varen fer gens malament. Primer, es varen dedicar a pastar la massa de les ensaïmades, «ja que és bo que els al·lots la toquin, que sàpiguen com és».

Després, i ajudant-se de l'aprimador, la van aplanar amb cura; a continuació, la van enrotllar formant una gruixuda i més o menys llarga tira; i finalment, col·locant-la en forma d'espiral, van fer l'ensaïmada. Perquè volguem o no volguem, algunes de més maques i altres que no ho eren tant, allò eren unes bones ensaïmada, magnífiques per cert, i més si tenim en compte que era la primera vegada que la feien, és a dir, que es pot considerar que l'experiment va funcionar a la perfecció.

Com a record d'aquesta experiència, cada un dels al·lots participants es va endur una ensaïmada a casa seva. Com no podia ser d'una altra manera. La llàstima és que no es puguin conservar per a tenir-les de record. Boníssim.