La declaració com a BIC del conjunt arqueòlogic, localitzat al Museu Arqueològic Municipal de Manacor a la torre dels Enagistes, tanca a la fi un expedient que es començà a tramitar l'any 2001 a proposta de l'Ajuntament de la localitat. Es tractava d'aconseguir la màxima protecció per a la col·lecció que reuní al llarg de la seva vida Joan Aguiló Pinya (Palma 1860-Manacor 1924).
En aquest fons, que aplega objectes arqueològics i etnològics d'àmbit local, hi sobresurten de manera especial les peces provinents de Son Peretó, que segons l'informe tècnic «constitueixen un dels pocs testimonis materials de pavimentació de la primera arquitectura cristiana mallorquina».
La col·lecció
Així, tenint en compte l'origen d'aquest material, el fons que gaudeix ara de la màxima protecció establerta per la Llei de Patrimoni es pot dividir en dos grups. El primer integra un grup de peces molt heterogènies, com ara ceràmiques talaiòtiques, collars de pasta vítria d'origen púnic i ceràmiques romanes, entre altres. El segon, sens dubte el més interessant, aplega els objectes trets del jaciment de Son Peretó.
D'entre el material conservat procedent de la basílica, a la col·lecció Aguiló hi destaquen elements com l'altar, columnes, làpides i, sobretot, els mosaics. Segons els experts, és «un conjunt de peces cabdal per conèixer l'art i la cultura de les dominacions vàndala i bizantina», que constitueixen els segles obscurs de la nostra història.
En opinió dels experts, la temàtica representada en aquesta sèrie musiva, com també la seva disposició a l'espai, evidencia les relacions culturals amb els centres nord-africans de mitjan segle VI. En aquest sentit, els mosaics de Son Peretó es disposaven mitjançant panells quadrangulars de diferents mides i envoltats de sanefes. Cada un dels conjunts es dedicava a temes diversos, fruit de la combinació de motius geomètrics i vegetals i, en ocasions, amb representacions animalístiques.
Tal vegada, l'exemple més significatiu per la seva decoració és la làpida Baléria, amb tessel·les de color gris, negre, groc i vermell sobre un fons blanc. Aquesta làpida segueix el típic esquema tripartit de procedència nord-africana, gairebé exclusiu d'aquesta zona i de la Península, cosa que fixa una data aproximada de realització del segle VI avançat.
Quant a la localització de la resta de peces, seguint les anotacions de mossèn Aguiló, s'ubicaven a les diferents naus i als intercolumnis. Aquesta disposició no responia tan sols a qüestions estètiques, sinó que tenia una funció simbòlica. Així, les representacions més figuratives s'ubicaven als lloc més propers a l'altar major i les més geomètriques, a les naus laterals i als intercolumnis.
La representació
Des del punt de vista estilístic, els mosaics es caracteritzen per una dimensió plana i frontal, sense volums ni ombres; l'estilització dels motius vegetals i la circumpscripció de les figures animals dins elements geomètrics o florals.
Després d'adquirir el 1926 el fons de mossèn Aguiló, l'Ajuntament de Manacor creà el Museu Arqueològic Municipal per preservar-la. Instal·lat en principi a la torre de ses Puntes, es traslladà el 1931 al convent dels dominicans i el 1939 a la parròquia dels Dolors, on s'emmagatzemà. L'any 1991, amb la recuperació de la torre dels Enagistes, tornà a ocupar aquesta seu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.