En ple massís de Massanella, un total de 1090 metres d'alçada, es troba la casa de neu d'en Galileu, una de les més representatives del conjunt que hi ha en tot el massís del Massanella i testimoni viu d'una activitat que va estar viva a Mallorca durant molt de temps. El conseller del PSM, Antoni Alorda, el secretari general, Gabriel Vicens, i Nanda Ramon, visitaren ahir aquesta casa de neu i demanaren que el Consell de Mallorca elabori un pla d'intervenció per restaurar i conservar les cases de neu.
Els nacionalistes valoraren possitivament que algunes de les cases de neu hagin estat declarades lloc d'interès etnològic, però consideren que «la intervenció del Consell no pot limitar-se a aquesta declaració» i sol·liciten a la institució mallorquina que posi en marxa una catalogació completa d'aquests importants elements patrimonials.
Alorda va explicar que «el Consell de Mallorca hauria d'iniciar el seu pla d'intervenció per una mostra representativa de cases de neu, tot aprofitant les rutes de pedra en sec, els llocs declarats i les finques públiques. En el decurs de la seva visita a la casa de neu d'en Galileu, els nacionalistes explicaren que «en aquesta casa es podria establir una reforma completa i incorporar elements d'interpretació sobre aquesta activitat històrica».
Per la seva banda, Gabriel Vicens va manifestar que «des del Consell s'hauria de prioritzar aquest futur pla d'intervenció i no parlar de Landarts i intervencions antròpiques en llocs d'alt interès natural i paisagístic, quan no és capaç de conservar i valoritzar el patrimoni etnològic, arquitectònic i cultural tradicional de Mallorca i de la Serra».
El secretari general també va explicar que «podiren establir-se partides econòmiues conjuntes amb la Conselleria de Turisme per tal de dur a terme aquests plans d'intervenció. La valoració del paisatge i la recuperació del patrimoni arquitectònic i etnològic és un valor fonamental en l'oferta turística moderna i en el desenvolupament del turisme sostenible. Però el mateix paisatge i la riquesa dels elements etnològics, patrimonials en sentit ampli, és un recurs turístic molt més fràgil del que pensam i la seva destrucció i deterioració va en detriment, a mitjà i a llarg termini, de la rendibilitat econòmica de la destinació turística».
Vicens va voler posar de manifest que «la qualitat del paisatge, el medi natural i els elements culturals i etnològics associats a aquest paisatge, és un dels principals recursos d'atracció en el desenvolupament turístic de futur, sintetitza les relacions entre l'activitat turística i el medi ambient. De la relació harmònica d'aquests dos elements dependrà el desenvolupament».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.