La sonda, que va des del nas a l'estómac, és d'ús temporal i li va ser implantada al Vaticà poc després que Joan Pau II donàs noves mostres del seu delicat estat de salut en sortir a la finestra del seu estudi per saludar i beneir els fidels. La seva tenacitat, que continua intacta malgrat les dificultats físiques creixents que l'amenacen, el va dur a tractar de parlar novament després de l'intent frustrant del passat diumenge, però tampoc en aquesta ocasió ho va aconseguir.
Dues hores després d'aquesta aparició, el portaveu de la Santa Seu, Joaquín Navarro Valls, va informar que li havien col·locat al papa, de manera ambulatòria, una sonda nasogàstrica per a la seva nutrició. Aquest recurs s'empra amb pacients que tenen dificultats per ingerir aliments per via oral -com malalts de Parkinson, que és el cas de Joan Pau II- i amb freqüència serveix d'avantsala a la col·locació, mitjançant intervenció amb anestèsia, d'una altra sonda de caràcter permanent.
El president de l'associació italiana del Parkinson, el neuròleg Gianni Pezzoli, afirmà ahir que «la inserció d'una sonda nasogàstrica per millorar l'alimentació habitualment precedeix a l'aplicació d'una gastrostomia per endoscòpia percutània». La PEG consisteix en la introducció d'una sonda d'un centímetre de diàmetre, que s'aplica a la paret abdominal per fer passar els aliments.
A través d'un comunicat, Navarro Valls va dir que amb la implantació a Joan Pau II de la sonda nasogàstrica es pretén «millorar l'aportació de calories i afavorir una recuperació de les forces». Durant les recents celebracions de la Setmana Santa s'ha vist un pontífex molt debilitat i amb signes d'evident patiment al seu rostre, moltes vegades desencaixat, fet que ha incrementat la incessant preocupació pel seu delicat estat de salut.
De fet, els rumors que inexorablement acompanyen el pontífex en els darrers temps ja apuntaven que se li hauria de practicar una petita operació per introduir-li una sonda, atesa la dificultat que té per deglutir, que s'ha accentuat ara amb la cànula que se li va aplicar amb la traqueotomia.
El portaveu vaticà assenyalà que el papa «continua la seva lenta i progressiva convalescència» i que transcorre moltes hores de la jornada a una butaca, celebra missa a la seva capella privada i està en contacte amb els seus col·laboradors per motius de treball, seguint directament l'activitat de la Santa Seu. Les seves activitats públiques estan suspeses i el seu control i seguiment és rigorós per part del servei sanitari de Ciutat del Vaticà, dirigit pel seu metge personal, Renato Buzzonetti.
El neuròleg Gianni Pezzoli va explicar que, «després d'algunes setmanes, la sonda temporal tendeix a crear molèsties i úlceres als llocs on es corba, l'esòfag o l'estómac, per la qual cosa se sol substituir per una de caràcter fix. Mentre es constaten els efectes de la sonda, a la retina de milions de persones queda la darrera imatge del rostre adolorit del papa, que les càmeres de televisió i els fotògrafs van captar a la seva darrera aparició a la finestra del Vaticà.
Assegut a la seva cadira de rodes, l'agitació del seu rostre i de les seves mans va ser constant. Finalment, es va viure un emotiu i tens moment quan el papa tractà de dirigir-se als fidels i no va poder emetre més que un so gairebé imperceptible.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.