Els facultatius que atenen Rainier silencien el seu pronòstic vital

La situació del príncep no mostra «cap modificació notable», indicaren els tres facultatius que l'atenen a la unitat de reanimació on es troba sotmès a respiració assistida. Només en comentaren que «sota la influència del tractament i de les diàlisis, els paràmetres biològics s'han estabilitzat». Els metges no es pronunciaren sobre el pronòstic vital del sobirà, de 81 anys, que dimecres qualificaren d'«extremament reservat» i anunciaren que no emetran cap informe abans de 48 hores.

Rainier pareix lluitar ara contra la mort amb la mateixa determinació que demostrada quan accedí al tron el 1949, per fer valer els potencials d'un microestat en el paisatge econòmic internacional. Una jugada que no agradà a França, el país que durant segles ha estat el garant de la independència del Principat -amb l'excepció del període revolucionari del 1793 al 1814-, i en particular al general Charles de Gaulle, una altra personalitat forta.

El 1962, el llavors president francès pressionà el principat de Mònaco, al qual acusava de deslleialtat fiscal, i establí un cordó duaner que tibà les relacions i les deixà a frec de la ruptura. Rainier optà per no cedir, amb l'argument que «França no farà el ridícul de construir un mur de Berlín als carrers de Mònaco, i al final aconseguí un compromís del llavors ministre gal de Finances, Valéry Giscard. Els francesos no podrien accedir a la nacionalitat monegasca ni eludir el fisc del seu país, però quedà intacte allò substancial del règim impositiu.