El Corà (al-Qur-an, la lectura), llibre sagrat dels musulmans, paraula d'Allah transmesa a Mahoma per l'arcàngel Gabriel, escrit en àrab i que es composa de 114 capítols o sures, fonament de la civilització musulmana i font del dogma, ens presenta una nova visió del personatge dels personatges, la figura màxima de la història, Jesucrist, que apareix a les sures II, III, IV, V, VI, XIX, XXIII i XLIII, extrem que ignoram la majoria dels cristians.
Aquesta és la lletra: «Hem donat el llibre de la llei a Moisès i l'hem fet seguir d'altres enviats; hem concedit a Jesús, fill de Maria, signes manifests de la seva missió i l'hem fortificat amb l'esperit de la santedat... Nosaltres elevam els profetes, els uns per damunt dels altres.
Els més elevats són aquells als quals Déu ha parlat. Hem enviat Jesús, fill de Maria, acompanyat de símbols evidents... Un dia els àngels varen dir a Maria: Déu t'ha escollit, t'ha deixat neta de tota taca, t'ha triat entre totes les dones de l'univers...
Un dia, els àngels digueren a Maria: Déu t'anuncia el seu Verb. S'anomenarà el Mesies, Jesús, fill de Maria, il·lustre en aquest món i en l'altre i un dels familiars de Déu. Doncs parlarà als humans, ni en el bressol i home fet, i serà del nombre dels justos. Senyor! -va respondre Maria- Com he de tenir un fill si ningú no m'ha tocat. Així és! -va respondre l'àngel- Per al Creador no hi ha cosa impossible! Ell, el teu fill, ensenyarà el Llibre i la saviesa, el Pentateuc i l'Evangeli. Jesús serà el seu enviat prop dels fills d'Israel.
Els dirà: Vinc cap a vosaltres, acompanyat dels signes del Senyor, formaré de fang la figura d'un ocell, hi bufaré i amb permís de Déu l'ocell serà viu; curaré el cec de naixement i el lleprós; ressucitaré els morts amb el permís de Déu... Però tan prompte com Jesús advertí la infidelitat dels homes exclamà: Qui serà el meu auxiliar per a conduir els homes cap a Déu? -Nosaltres! -varen respondre els deixebles de Jesús- serem els auxiliars de Déu. Creim en Déu i tu testimoniaràs que nosaltres ens abandonam a la seva voluntat...» Però la versió de la Nativitat de Jesús no és menys sorprenent. Diu així la veu del Profeta Mahoma: «Ella, Maria, embarassada del seu fill, cercà refugi a un lloc llunyà (cap a l'Est) i els dolors del part la varen sorprendre a prop de la soca d'una palmera. -Tant de bo... -exclamà- que jo hagués mort abans i que jo fos oblidada amb un oblit etern! Sentí aleshores algú que amb grans crits li deia: No passis ànsia puix que el Senyor ha fet córrer un riu als teus peus.
Mou la soca de la palmera i cauran vora teu dàtils madurs. Menja, beu i refresca't... Anà, després, a casa de la seva família portant el nin en els seus braços. Li digueren: Ai! Maria! Que has fet una cosa estranya! Maria, però, els mostrà la criatura per tal que l'interrogassin. Com és possible... -replicaren- parlar a un nadó en el seu bressol? Però l'infant prengué la paraula per a sorpresa de tots i digué: Jo sóc el servidor de Déu, Ell m'ha donat el Llibre i m'ha constituït profeta. Ha volgut que jo sia beneït onsevulla i m'ha recomenat de fer pregària i almoina tota la vida... I la pau serà amb mi en el dia de naixença, en el dia de la meva mort i en el dia de la meva ressurrecció».
Tanmateix Mahoma no admet la Passió de Crist i d'aquí, les diferències fonamentals amb els escrits evangèlics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.