Pedro Zarraluki diu que «Franco emprà Cabrera per fer desaparèixer gent»

-Per què escollíreu els anys 40 a Cabrera?
-Volia parlar d'una petita societat... de persones vitals que estiren els altres. Vaig triar 1940, perquè era especialment dur i quan vaig anar a Cabrera, tot just arribar-hi, vaig decidir aquesta ubicació.

-Reincidiu amb Balears. Ja situàreu a Eivissa «La nit del tramoyista».
-Tenc una llarga relació amb les Balears, sobretot amb Eivissa... El meu pare hi va viure uns anys.

-La novel·la mostra una Cabrera sinistra.
-Franco l'emprà per fer desaparèixer gent. Vaig llegir també que hi havia un camp de concentració a Formentera. Ho vaig saber quan la novel·la ja estava en marxa, però va reafirmar la meva teoria que les Illes han estat sempre penals.

-Els personatges són gairebé oposats.
-Tenc els pescadors, els quatre habitants, la cantina, reportats, una curiosa barreja de gent que no té res a veure i que em permetien fer conviure a Leonor, il·lustrada i culta, però sense coneixement sobre la supervivència, amb Felisa, analfabeta i antipàtica, però una bellíssima persona. Si els ambientàs a Barcelona o Palma, s'haurien separat de seguida. A Cabrera havien de conviure.

-Tots són perdedors.
-Leonor ho passa malament perquè és la dona d'un republicà afusellat, però Felisa, que està amb els guanyadors, és també derrotada. Al costat de la guerra i la postguerra, tenim la Guerra Mundial en ple apogeu i el destacament militar sofreix pensant que els anglesos poden atacar.

-Benito és el contrapunt.
-Si, Benito és menyspreable, disposat a tot. És una novel·la de perdedors, però la vida segueix. Derrotats que surten de la derrota. És important la capacitat de lluita, que és d'allò que volia parlar. Tota la novel·la és simbòlica.

-El personatge de Lluent va existir?
-Tot és fictici, però Lluent era un pescador enterrat a Cabrera. Hi hagué un aviador alemany, com el de la novel·la, però que en realitat es va matar i l'enterraren a Cabrera. Deien que els seus plors se sentien de nit al cementiri. Anys més tard, Alemanya enterrà els seus morts al cementiri alemany de Madrid... Però la gent continuà sentint els plors i algú es va donar compte que s'havien emportat Lluent en lloc de l'alemany.

-Els personatges secundaris es transformen, al final.
-És curiós, el secundari amb menys paper al principi, Felisa, al final, creix i es menja la novel·la. Allò que més m'agrada són els secundaris. El protagonisme sol ser insuportable. Tots som secundaris, els uns dels altres.

-Escriviu sobre la normalitat després d'una guerra.
-Això és la novel·la. Per això hi ha la jove Camila, que és el futur encara que castigada pel present. La novel·la tracta de la recuperació de la dignitat i la justícia. Leonor vol renunciar a la revenja a canvi que algú surti beneficiat. És la clau de l'obra.

-Intentau normalitzar la guerra amb la literatura?
-La transició obligà a un oblit sistemàtic pel que havia passat. Ara, s'ha de recuperar la memòria per conviure-hi, estar en pau amb la història, i la millor manera és la literatura i el cinema.

-La novel·la és molt cinematogràfica.
-La vertadera imatge és al text, sóc molt visual. Si d'aquí sortís un film, el director hauria de veure la seva pròpia història, no podria ser la mateixa.

-Com vos ha repercutit el premi Nadal?
-És un gran suport per a la novel·la, és de molt prestigi. És un premi que cau simpàtic.

-L'ideal d'un escriptor és viure d'una altra feina?
-No n'admetria una altra. Sóc amateur. Si et professionalitzes escrius menys, fas mil coses.