Erasmus Darwin i la zoonomia (1794)

TW
0

El doctor Erasmus Darwin publica una Zoonomia, sobre la qual en part es basaran les idees de Lamark, el naturalista que va creure en una llei de desenvolupament progressiu; i com que totes les formes orgàniques tendeixen d'aquesta manera a progressar, per explicar l'existència en el dia present d'éssers senzills, sostingué que aquestes formes s'engendren, actualment, de forma espontània. Sobre això escriví Charles Darwin:

«En aquesta obra es dóna ampla notícia de les condicions de Buffon sobre el mateix afer. És curiós fins a quin punt, el meu avi, Erasmus Darwin, va saber preveure les idees i erronis fonaments de les opinions de Lamarck, en la seva Zoonomia, publicada el 1794.

Segons Isidore Geoffroy, no hi ha dubte que Goethe fou partidari acèrrim d'opinions semblants... Goethe féu observar clarament (Goethe als Naturforscher, von Doktor Karl Meding) que el problema futur per als naturalistes serà, per exemple, com el bou aconseguí les seves banyes i no per a què són emprades. És tal volta un exemple únic de la manera com opinions semblants sorgeixen al mateix temps que Goethe a Alemanya, el doctor Darwin (l'avi), a Anglaterra, i Geoffrey Saint-Hilaire a França, i arriben a les mateixes conclusions sobre l'origen de les espècies als anys 1794-1795. Charles Darwin es trobà, doncs, amb feina començada per via familiar i, potser per això, abocà tot el seu entusiasme en la difícil empresa.

Ell mateix explica en començar la seva tesi: «Donaré aquí a grans pinzellades les dades històriques del desenvolupament de les idees sobre l'origen de les espècies. Fa poc temps, la gran majoria dels naturalistes creia que les espècies eren creacions immutables i que havien estat creades separadament. Aquesta opinió ha estat destrament defensada per molts autors. Uns pocs naturalistes, pel contrari, han cregut que les espècies pateixen modificacions i que les formes orgàniques existents descendeixen, per veritable generació, de formes preexistents. Passant de banda les al·lusions als escriptors clàssics (Aristòtil), el primer autor que en els temps moderns ho ha tractat amb esperit científic és Buffon...».

Recordem que Charles Darwin (Shrewsbury, Stropshire, 1809-Down, Kent, 1882), després de recollir en el seu viatge entorn del món a bord del Beagle, de 1831 a 1836, féu nombroses observacions sobre la variabilitat de les espècies, creà la doctrina evolucionista i donà a conèixer, enmig de fortes polèmiques, la seva obra cabdal, el 1859: L'origen de les Espècies.