Rafael Canogar mostra a Palma les seves «Arquitectures fragmentades»

L'espai de Palma inaugura avui vespre una exposició del Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1983), en la qual s'exhibeix una selecció de 48 pintures -grans i mitjans formats-, que pertanyen al període més recent en la producció del pintor.

Amb una dilatada trajectòria al seu darrere, però «amb el mateix entusiasme» que quan va irrompre en el panorama de l'art sota els dictats de l'informalisme abstracte (anys 50), Canogar assenyala que en la seva obra actual es poden endevinar moltes coses d'aquest enfocament «perquè encara crec amb la pintura».

Però, sempre en constant evolució, perquè «mai he volgut academitzar el meu treball», l'obra de Canogar es troba a un punt en el qual, «amb molt més rigor en el procés de construcció», ha deixat l'espai virtual que marca la finestra del quadre per «treballar en el concepte de fragmentació» i «expressar una concepció de l'obra d'art més enllà de l'estètica», explica. Per a l'artista aquest acte de «recompondre els trossos és, tal vegada, una manera de pensar que encara existeix una possibilitat de reconstruir aquesta societat fragmentada», però també «una forma de deixar testimoniatge de dues forces inherents a l'home: la seva part constructiva i la seva part destructiva». L'artista acompanya aquests trossos amb formes geomètriques senzilles, «codis que pertanyen al nostre entorn qüotidià» i que serveixen per apropar la seva obra a la realitat, a pesar de ser abstracta.

Per treballar en aquest concepte, l'artista que va estar vinculat a El Paso ha introduït nous colors, com el daurat, i materials com l'alumini, la pasta de paper, les fustes i els vidres, que li permeten desenvolupar aquest joc de reconstrucció.