TW
0

Mor a Filadèlfia l'enginyer americà Frederick Winslow Taylor, nascut a la mateixa ciutat, Penssylvània, el 1856. Aquest científic estudià a l'Acadèmia Phillips Exeter i després, amb totes les il·lusions del món, va voler ingressar a la Universitat de Harvard. La sort no l'acompanyà, ja que una malaltia dels ulls frustrà els seus somnis educacionals. Es va haver de conformar, de moment, amb una feina mal pagada en una empresa siderúrgica. Era, però, una persona constant i disciplinada, de manera que progressant, passa a passa, es convertí, el 1889, en enginyer en cap. Seguí treballant intensament de dia i estudiant de nit, un esforç que li resultà rendible, puix que el 1883 es graduava en enginyeria a l'Institut de Tecnologia Stevens. Bon investigador, féu alguns petits invents, però la seva aportació més important fou la d'aplicar les normes de l'enginyeria als éssers humans que treballen a les grans indústries. Es tractava de racionalitzar les intervencions de la mà d'obra en els esquemes de producció. Això significava separar les diferents etapes de cada treball, midar o mesurar la durada de moviments, eliminar les pèrdues de temps i esforç. Aquesta matèria va rebre el nom de «direcció científica» i els mitjans empresarials s'hi varen interessar. Així, incorporaren aquells sistemes a les factories en nombrosos casos. D'aquesta manera, Taylor adquirí gran coneguda com a consultor independent i per això és considerat, històricament, el primer expert en rendiments de feina. Tanmateix, els crítics de la Revolució Industrial no podien veure aquestes matèries de control amb gaire simpatia. El panorama laboral s'havia complicat. Era l'home contra la màquina. L'home fermat a la màquina.

L'home servidor de la màquina. Però també la màquina dependent de l'home. El principal perill és que l'empresari cregués que l'home era una peça més de la màquina. I aquí hi intervenien pensadors com Marx o Engels. Aquí, la psicologia social o col·lectiva prenia les seves posicions. O, si voleu, l'estudi de l'esperit social humà. Des d'un angle purament sociològic, l'alienació és el terme cada dia més emprat per a significar la paradoxa que l'home ha de menester de cada vegada un grau més alt d'especialització, i això li pot dur resultats ben contraris als que s'havia proposat aconseguir. El desenvolupament empresarial no el fa més feliç... Hi ha un esperit de competició entre els grans magnats de la indústria que no cerca ja, en molts casos, una vida millor per als seus obrers, sinó únicament la complexitat d'un primer món que es desenvolupa més i més sense saber gaire bé on ha de trobar sostre. El múscul és rendibilitat.

El temps és or. Taylor havia descobert un monstre matemàtic que potser deixava de banda les complexitats de la comunicació humana.