-Les imatges que arriben de l'Illa són el contrari del que busco quan viatjo a peu, que és una comarca no modificada pel turisme o la indústria, amb gent que conservi un tipus de forma de vida. Algú em va dir que si viatjava per l'interior veuria una altra Mallorca. Vaig escollir l'interior per fugir de les platges i del turisme, per trobar-me amb formes de vida que han canviat poc.
-Molt preparada, amb un sentit de la cultura popular molt marcat, amb una visió que no és ni folklòrica ni turística de la pròpia realitat. He trobat una civilització molt pròpia i un accent i una fonètica que t'ajuden a crear un clima, com els arbres o la fruita, que és una espècie de mel que hi ha a l'aire.
-Per què heu escrit un llibre sobre Mallorca, recorrent el Pla i el Raiguer, sense veure el mar?-Com vàreu preparar el viatge?
-Vaig improvisar un itinerari per l'interior, vaig pensar que serien els pobles que conservarien la seva identitat més fàcilment. Damià Pons em va cercar els llocs on dormir. Jo no sóc un excursionista, el que m'interessa és la gent. Camín al matí i durant la tarda em convertesc en un veí. El següent matí torn a caminar per allunyar-me de l'experiència del dia anterior i arribar lentament a un altre lloc, canviar de personatges.
-La Mallorca més rural se sublima?
-No, he descobert que es tracta d'una illa amb molta tenacitat i molt fidel. M'ha meravellat el refinament del gust popular i m'ha semblat moderníssim. A l'interior he trobat una Mallorca conservada. Malgrat la proximitat de les masses de gent de la costa, han sabut mantenir això a l'interior.
-Ho veis com una cosa decadent?
-Per res, a Catalunya o a Galícia, la gent que ha guanyat diners fora, torna i construeix una casa horrible al costat de les cases boniques. Això sí que és un desastre. A Mallorca, hi ha una fidelitat a un gust i a uns estils determinats.
-Quin concepte us enduis de la gent que heu trobat i que descriviu al llibre?-La lentitud és important als vostres llibres.
-Si un va molt ràpid, el paisatge està parat. Si t'atures, tot comença a moure's al teu voltant. Anar lent és el més semblant a estar parat, el moviment el tenen els altres.
-Què us fa a vós lliure?
-La llibertat se la fa un mateix. Som un privilegiat perquè em dedic a coses que m'agraden. He renunciat a treballs ben pagats i a càrrecs polítics per mantenir la independència. He confiat que sempre sortiria endavant. He tingut una visió positiva de la vida. Una persona no és res en la història de la humanitat. Per això, millor no complicar-se la vida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.