P.GIMÉNEZ.Palma.
La Traviata, una història d'amor pur entre un burgès i una cortesana a contracor de la moralista societat parisenca de mitjans del segle XIX, obre la XIX Temporada d'Òpera del Teatre Principal amb un muntatge de gran format que augura una representació històrica. Serà demà (a les 21.00 hores) i diumenge (a les 20.00 hores), a l'Auditòrium de Palma.
L'arxiconeguda òpera a la qual Giussepe Verdi musicà el text clàssic d'Alexandre Dumas La dama de les Camèlies arriba a Palma, deu anys després de la seva darrera representació, amb una espectacular producció elaborada a Jerez i amb Roberto Rizzi Brignoli en la direcció musical. A més, la representació comptarà una vegada més amb la col·laboració del Cor de la Fundació Teatre Principal i l'Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma.
Amb aquests ingredients, i un elenc d'artistes solistes en què destaca la presència de la soprano Svetla Vassileva (Violeta) i en el qual hi ha una àmplia representació de solistes mallorquins, els responsables de la temporada van presentar ahir una de les apostes més sòlides que inclou enguany el programa.
Vinculat durant molt d'anys a l'Scala de Milà, el director musical del muntatge, Roberto Rizzi Brignoli, va assenyalar que l'òpera que s'estrenà al Teatre Fenice (Venècia) el març del 1853 és tècnicament una de les més difícils d'interpretar del repertori verdià. En aquesta peça, l'autor d'altres òperes cèlebres com Rigoletto i Il Trovatore «no escriu una obra coral, com Nabucco, sinó que tracta de fer una lectura introspectiva dels protagonistes que obliga l'orquestra a matisar, posant color, la psicologia dels personatges». D'aquesta manera, Brignoli justificava l'absència de música instrumental a La Traviata, que «és una òpera més vocal» i que exigeix «un gran nivell de concentració del director, dels intèrprets i de l'orquestra per aconseguir transmetre armònicament els sentiments».
Aquesta manera de musicar la peça respon al fet que la popular òpera «introdueix per primera vegada com a temàtica un drama familiar». El director musical remarcà aquest aspecte amb especial èmfasi, ja que, segons explicà, «requereix un esforç especial per l'orquestra, que ha d'acompanyar els sentiments sense arribar a cobrir-los». Així mateix, una altra gran aportació de Verdi a La Traviata és la importància que li atorga «a la declamació, a la poesia de la paraula», que respecta molt el to de l'escrit original de Dumas i que fan d'aquesta òpera una de les més belles del repertori verdià.
Si musicalment la peça ja és suficient reclam, un decorat que presenta tres escenografies diferents (dos palaus i una casa al camp) i un treball tècnic molt important, a cura de Francisco López, converteixen aquesta Traviata en una cita ineludible.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.