Mallorca celebra avui els cent anys de l'arribada de les despulles de Jaume III

L'efemèride serà commemorada amb un acte institucional a la catedral organitzat pel Consell

17/03/05 0:00

TONI LIMONGI/J.N.Palma.
Tal dia com avui, ara fa cent anys, arribaven a l'Illa les despulles mortals del rei Jaume III. Es complia així un assumpte que la història havia deixat pendent durant segles i que el Consell no vol deixar caure en l'oblit.

Amb motiu de l'efemèride, el govern insular durà a terme un acte institucional davant el sepulcre a la Seu del que fou darrer rei de Mallorca. Consistirà en una ofrena floral i es llegirà un poema de mossèn Llorenç Riber, escrit en motiu del retorn de les despulles mortals.

Ja l'horabaixa, entre les 19.30 i les 21.00 hores, les portes de la catedral estaran obertes perquè els mallorquins li puguin retre tribut.

Darrere el perquè Jaume III no fou enterrat a l'Illa des del primer moment hi ha una història d'intrigues polítiques i familiars... Quan el seu cunyat, Pere IV el Cerimoniós, embarcà rumb a Mallorca per conquerir-la, era la tercera vegada que s'intentava des de Catalunya. En arribar les tropes catalanes, l'exèrcit capitanejat per Jaume III intentà de bades tallar-los el pas. Després del primer enfrontament, es van haver de dispersar. Jaume III fugia i es refugiava a Pollença.

El 22 de juny de 1342, Pere IV declarava així l'annexió del Regne de Mallorques a la Corona d'Aragó.

Derrotat, s'instal·là a França per preparar l'estratègia i recuperar el tron... El seu entestament el dugué a vendre el seu darrer i més valuós domini, Montpelier.

L'11 d'octubre de 1349, tornava amb un exèrcit de mercenaris. Desembarcava a Pollença. D'allà es dirigí a Alcúdia, Muro i Llucmajor, vila on es lliurà una cruenta batalla amb els homes del governador, Gilabert de Centelles, que acabà amb ell. Una espasa anònima li travessava el pit. Després, un dels almogàvars, el degollava i aixecà en alt el cap. Era la victòria final. Complint el desig testamentari, Centelles demanà permís a Pere IV per enterrar el cos a la Seu. Escrivia així: «Puix, un cop mort, cap malament no pot fer i així sembla escaient a la seva reial persona». La petició no fou del gust reial, qui no autoritzà l'enterrament en no voler saber res del cunyat. Fou sepultat a València.