Els «Poemes visuals» d'Adonis se presenten a la Biblioteca Nacional

L'autor ha donat al centre un exemplar de la carpeta de gravats

TW
0

O.QUINTANILLA.Madrid.
El poeta sirianolibanès Adonis va rebre dimarts vespre a Madrid una gran ovació a la Biblioteca Nacional, on es va celebrar un senzill acte d'homenatge presidit per la directora, Rosa Regás, per commemorar la donació que ha fet a aquesta institució de la carpeta de gravats Poemes visuals.

En aquesta obra de caràcter liricoartística han participat els artistes plàstics Jafar T. Kaki, de nacionalitat kurda, i l'alemanya i resident a Mallorca Bruni Heym, que van confessar haver assolit amb l'autor líric una «relació d'amistat molt estreta» arran d'aquesta col·laboració.

Bruni Heym va explicar que va decidir submergir-se en aquest gran projecte que va néixer pel «desig i l'amistat» que l'uneix al poeta libanès i al gravador kurd encara que li va semblar «arriscat» en els seus inicis. «Per molt diferents que siguem de caràcter, tota diferència s'esfumava en ajuntar una de les meves planxes de pissarra sobre els seus gravats», va afirmar l'artista, qui va llançar emotius elogis cap al poeta. «Si els seus llibres em van deixar impactada, les seves paraules em van captivar».

Les obres han estat íntegrament realitzades al taller de l'artista a Santa Ponça, entre 2001 i 2004, i combina diferents medis, tradicionals en major o menor mesura, com també tècniques i suports variats.

El poeta, que malgrat patir d'afonia va recitar uns breus poemes amb fervor, va manifestar que es trobava en un moment «gran i cultural». «Aquesta obra sobrepassa l'amistat. Primer, és un desig de treball comú seguit d'un intent de sobrepassar el gènere literari i barrejar-lo amb un altre art», va dir Adonis, que va assegurar que la seva obra lírica és com els collages.

A l'acte també van assistir els catedràtics i experts traductors de l'obra d'Adonis, Pedro Martínez i Federico Arbós. Ambdós van lloar l'obra de l'autor durant les seves intervencions, descrivint-lo com «el poeta mediterrani, bussejador en el misteri de la vida a través de la llengua», segons Martínez.