Walter Farley i els cavalls (1941)

Ara, amb les travesses hípiques pròpies, el Consell Insular i, especialment, la seva presidenta Maria Antònia Munar, ens garanteix la conservació i el seguiment d'aquest esport tan estimat dels mallorquins.

Val a dir que el món hípic ha tingut també el seu ressò en la literatura i, més concretament, en la novel·la juvenil.

La ploma més destacada en aquest aspecte de les lletres és anglosaxona. Es tracta de Walter Farley, que el 1941 aconseguia que li fos publicat el primer llibre de la serie El corcer negre, quan estudiava encara a la Universitat de Columbia. Walter era molt amic dels cavalls des de la seva infantesa, quan tenia un oncle que treballava com a joquei professional. Aquell home li va saber ensenyar l'ensinistrament i característiques de tot tipus de cavalls. Memorables totes aquestes històries, algunes han estat portades al cinema, de la mà de l'United Artists, dues de les quals dirigides per Francis Ford Coppola. Històries lligades, per altra banda, a un personatge ben entranyable i popular, Mickey Rooney.

A la novel·la The Black Stallion's Blood Bay Colt (1950), traduïda al castellà com Fulgor, El Bayo Trotón...

«Feia més d'una hora que Fulgor es trobava en la seva estable del paddock per espai de més d'una hora, esperant ser cridat per a la gran cursa del campionat. Portava un lleuger arnès de cursa, però no les regnes, i encara no l'havien enganxat al sulky.

Portava a sobre la vella flassada de Jimmy, blanca amb les voreres roges, ja que aquella nit era fresca i el cel apareixia cobert.

Tom no es decantava del seu costat. Només de tant en tant contemplava la filera dels altres cavalls, situats en els altres cobertissos, d'acord en les seves posicions a la cursa. En el número 1 hi havia una egua, Princesa Guy, de la qual tampoc se separava la senyoreta Elsie. El portellet següent era del poltre gris fosc anomenat Silver Knight i, vora d'aquest, Phillip Cox i el seu corredor, Ray O'Neil. Miraven seguit, seguit, la poltranca negra del cobertís annex, però no dedicaven la més petita atenció als altres animals inscrits en la cursa. Havien hagut de posar un boç a Silver Knight per impedir que mossegàs qualcú, ja que la seva agressivitat era ben coneguda. El cavall havia estat cobert amb una esplèndida flassada roja i blanca, i marcada amb un rètol: Teixits Cox...».

El paisatge de l'hipòdrom estava servit. Els afeccionats a les juguesques observen cada detall dels animals arrenglerats i nerviosos.

Propietaris, joqueis i seguidors de cada campió esperen més i més victòries. La noblesa d'aquest esport, vell com la civilització clàssica, invoca il·lusions i esperances...