P.GIMENEZ.Palma.
La planta superior del Museu de Mallorca s'ha convertit en un improvisat taller de restauració de Belles Arts, on un equip d'experts treballa en la recuperació de 27 de les peces que integren el tresor gòtic del centre. La campanya d'intervenció, que es desenvoluparà fins el pròxim mes d'agost, està relacionada amb les tasques de remodelació que s'han de dur a terme a la secció del museu on s'exhibiran les obres.
Amb una àmplia trajectòria, avalada per treballs com els que va dur a terme al Retaule Major de la Seu de Lleó, l'equip d'Alfredo Àlvarez, integrat per Diana Pérez i Marcos Cachaldora, és l'encarregat de la restauració.
De manera paral·lela al projecte de modernització de les dependències del museu, el Ministeri de Cultura adjudicà -mitjançant concurs- a l'empresa Glaukos S.R.L la restauració d'un conjunt de 27 obres representatives del gòtic, dels segles XIV al XVI, (retaules, taules, pintures murals, un llenç i 4 escultures), que formen part de les sales esmentades. «La idea motriu de la reorganització museològica i museogràfica de la secció de Belles Arts és aconseguir presentar les peces amb un discurs unitari i adaptat a les investigacions actuals». Joana Maria Palou, directora del Museu, justifica així la necessitat d'intervenir en aquesta sèrie d'obres, la majoria de les quals ja havien estat tractades anteriorment.
Del conjunt d'obres en què tenen previst intervenir, es troben peces representatives com eRetaule de l'Anunciació i els Sants Joans (1390-1400), de l'Escola del Mestre Bisbe Galiana; eRetaule de Sant Bernat, Sant Antoni Abad i Sant Nicolàs (1410-1415), pertanyent a l'Escola del Mestre de Santa Eulàlia; i eRetaule de Sant Nicolàs, Sant Antoni Abad i Santa Eulàlia (1390-1400), atribuït també a l'Escola del Mestre Galiana. Al costat d'aquests, també s'intervendrà eRetaule de Sant Bernat. Aquesta peça del Mestre de la Conquesta de Mallorca és la més antiga de les que es troben en procés de restauració, data del 1300, i en opinió d'Àlvarez la més destacada del conjunt, en el qual també es troben les taules de Sant Bernat i Sant Onofre (1460) i de Sant Jordi (1410.
Segons Àlvarez, les condicions de conservació de totes aquestes peces no són dolentes, «el princial mal que pateixen és producte de les anteriors restauracions escomeses». L'expert precisà que el fet que algunes d'aquestes actuacions hagint estat «dràstiques», plantegen com a principals patologies, problemes d'aixecaments a la pel·lícula pictòrica, capes de barnisos i repints alterats, que estan començant a afectar les capes originals de les obres.
En el projecte de restauració, destaca el mètode que es segueix per fer l'estudi de diagnosi de cada una de les peces ja que fa servir els últims avanços tècnics d'aquest camp. A una zona que s'ha habilitat com a cambra obscura, Àlvarez sotmet cada obra a un exhaustiu estudi preliminar, que inclou una anàlisi amb llum difusa, un segon amb llum tangencial, fluorescència visible amb raigs ultraviolats, reflectografia infraroja i analítica. Aquests estudis «permeten descobrir l'estat de conservació a cada una de les capes de l'obra» ja que la metodologia de contrasts permet arribar a comprovar fins a la capa original. Després d'avaluar l'estat de conservació, comença la intervenció directa de l'obra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.