Els escriptors, contraris al nom en castellà a la biblioteca de Can Salas

Les deficències esmentades per Rodrigo de Santos fan referència al càlcul erroni de l'aforament del centre, la deficient col·locació del sistema de climatització i el pagament d'una taxa municipal que ja ha estat satisfeta. «Solucionat això no hi ha cap problema per a la seva inauguració el proper dissabte», afirma Rodrigo de Santos.

Així, els escriptors van expressar la seva opinió sobre la denominació en castellà del centre. Xavier Abraham considerà «una falta de respecte aquesta situació. Òbviament la biblioteca també ha estat pagada amb doblers illencs i aquesta situació, consentida per les autoritats locals, respon a un bilingüisme malentès, a les pors històriques d'un centralisme».

El menorquí Ponç Pons considerà la feta «una badada i prova evident del poc respecte i acceptació de l'Estat espanyol per nosaltres i les altres llengües de la península». En aquest sentit, Pons afegí que poc costaria «mostrar una mica de respecte. No fent-ho només demostra el seu tarannà centralista, espanyolista i imperialista».

Per la seva banda, Miquel Bezares es va preguntar si «hi ha alguna cosa més darrere aquesta decisió, em dóna males vibracions, em deman si la biblioteca no serà propera al ciutadà de les Balears. La veritat és que és una qüestió de fons. S'haurà de veure què hi haurà darrere la denominació».

Llorenç Capellà afirmà que la retolació en castellà de la biblioteca «va en consonància amb la política lingüística, cultural i la consciència del Partit Popular a les Balears». «No em frustra però confirma tot el que pot donar de si la política del govern Matas, arraconar la llengua catalana i provincionalitzar la cultura. Els governadors de Franco no ho haurien fet millor». Envers les promeses de respecte a la pluralitat de Zapatero, Capellà apuntà que «el PSOE, des dels seus inicis ha fet aquestes promeses de federalisme i mai no les ha complides». Miquel Ferrà trobà que «el rètol hauria d'estar en català» i es va mostrar «sorprès i estranyat» per una actiud més pròpia del PP.

Per altra banda, Guillem Frontera fou taxatiu en la seva resposta: «Sempre ens han pres pel mateix. Hi ha moltes empreses mediàtiques catalanes que a Catalunya retolen en català i aquí no hi ha manera». Aquesta actitud «sempre m'ha parescut una arrogància del PP i pens que el PSOE s'hi hauria de mirar més. Si ha corregit coses com el retorn de les tropes a Iraq, una cosa tan simple com aquesta ha de ser senzilla. Però si en un any no han aconseguit treure de la televisió pública algú com Ana García Obregón és que deuen tenir molta feina».

L'escriptor inquer Lluís Maicas afirmà: «No sé com ningú se sorprèn d'aquesta denominació, basta veure la política lingüística del PP, o la seva actuació en la televisió autonòmica. Allò rar seria una altra cosa».

Pere Joan Martorel definí la situació com «un doi. No sé si ho fan per fer la punyeta perquè està clar que la nostra llengua és el català. És un problema de sensibilitat. Si en tenguessin més no es donarien aquests casos, però és un problema històric ja que se'ns inclou dins l'Estat espanyol».

Miquel Rayó considerà que no val la pena perdre el temps amb aquestes coses. «El més important ara és que ens estan fotent el paisatge i ideològicament. En biblioteques el que s'ha de pensar és que estigui plena de llibres, actualitzada i motivi la lectura».