Mahwan Ben Abd Al-Rahman (1009)

El príncep Omeya Marwan ben Abd al-Rahman, àlies «al-Taliq» que significa «l'Amnistiat», famós per l'amor encegat, voluptuós i tot envers de la seva esposa preferida Soraida, a la qual dedicà aquests versos:

«La seva cintura flexible era una branca que es gronxava sobre el muntet de sorra dels seus malucs i de la que prenia el meu cor fruits de foc./ Els seus cabells rossos que guaitaven pels seus polsos dibuixaven un 'lam' en la blanca pàgina de la seva galta, com l'or que córre sobre l'argent./ Estava en el cim de la seva bellesa, com l'arbre quan es vesteix de fulla./ El tassó curull de roig nèctar era, entre els seus dits blancs, com un crepuscle que es féu dia per damunt de l'alba./ Sortia el sol del vi, i era la seva boca el ponent, i l'orient la mà del coper, que en servir pronunciava formes de cortesia./ I, en posar-se en el delitós ocàs dels seus llavis, deixava el crespuscle sobre el seu rostre».

Inspirat en aquest poema, el pintor i dibuixant del romanticisme Francesc Beda ens ha fet deixa d'un suggerent gravat, «La recepció de la favorida», on mostra amb tot luxe de detalls l'ambient oriental, interior, escenogràfic, de com era donada la benvinduda al fastuós alcàsser o palau, per part de dignataris, servents i esclaus, a la que havia conquerit el cor del príncep. Garlandes de flors unides a lloances sens nombre. Joies i dolços. Perfums i catifes. Cares brunes entorn al rostre blanc i ros... Segur, també, que dels forns reials sortien, aleshores, els més exquisits pastissos. Tot evocant la nostra història, podríem dir que Madina Mayurqa era terra de forns. I després, tot seguint la tradició d'aquests forns moriscs, Ciutat de Mallorca: forn de n'Andreu Geroni, forn d'En Bagur o d'En Moro, forn d'En Candeler, forn d'En Capella, forn Cremat, forn d'En Candeler, forn d'En Fiol, forn d'En Lofriu, forn d'En Mates, forn d'En Navato, forn de Na Pahona, forn de N'Origo Albergat, forn d'En Roneo Avellà, forn d'En Rossinyol, forn d'En Rubert, forn d'En Salses... i així, fins a cinquanta-cinc establiments antics on es pastava i es feia la cocció de pa i coca.

Hem esmentat només els medievals, continuadors per tant de tots aquells altres forners àrabs dels quals ens n'ha restat el nom i que podem referir a volta de ploma: Ali ben Hasan, al-Arab, al-Attâr, Ibn Alî, Ibn Dînar, Ibn Hilâl, Ibn Ma'arii, Ibn al-Mu'izz, Ibn Qalabbaq, Ibn Rashîd, Yahyâ ben Muhammad i d'altres, segons llistat de la prestigiosa arabista i historiadora Maria Magdalena Riera.

Mentre que forns històrics com el forn de Na Penya, en el «carreró qui no passe de devant Sant Juan» (segons escriptura de l'època) desaparegueren, d'altres, com el de la Glòria, un dels més antics de Mallorca, segueix ben actiu.