L'aperturista Blázquez elegit per un sol vot cap dels bisbes espanyols

Després del nomenament, el primer que féu Blázquez fou traslladar al Govern la seva voluntat de cooperació en els diferents assumptes de l'agenda política que afecta l'Església i manifestà el seu compromís perquè desaparegui la violència al País Basc.

S'ha de dir que els bisbes bascos i catalans han estat decisius en l'elecció de Blázquez. Cal recordar que Blázquez fou un dels bisbes que firmaren la pastoral contra la Llei de partits del PP i contra la il·legalització de Batasuna.

Segons fonts de la Conferència Episcopal aquest gir és un gest de càstig cap a l'arquebisbe de Madrid per la seva afinitat al PP i el seu excés de protagonisme, davant la independència dels bisbats. Així mateix, consideren Blázquez una persona de bona relació amb el socialisme catòlic. El situen a l'entorn de la denominada Escola de Deusto de la qual formen part entre altres el president del Senat, Javier Rojo i el vicelehendakari, Ramón Jáuregui.

A més manté tracte amb Carlos García de Andoín, un altre socialista pertanyent al sector cristià del PSOE, de qui diuen que és la persona elegida per José Blanco per tendir ponts amb l'Església.

Per contra, el nou vicepresident, Antonio Cañizares, arquebisbe primat de Toledo, és considerat segons les mateixes fonts com un dels més ferms partidaris de la línia dura d'oposició al Govern socialista, al qual ha dedicat permanents crítiques, fonamentalment en la qüestió de l'assignatura de Religió.

El ple de l'Episcopat també elegí membres del Comitè Executiu de l'Episcopat l'arquebisbe de Sevilla, el cardenal Carlos Amigo Vallejo i els arquebisbes de Barcelona i Oviedo, Lluís Martínez Sistach i Carlos Osoro Sierra, respectivament.