El salmantí Antonio Fernández Alba és guardonat amb el premi Nacional d'Arquitectura 2003

Fernández Alba és membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, acadèmic de la de Belles Arts de Sant Ferran, premi Nacional el 1963, Medalla d'Or d'Arquitectura del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya i Medalla d'Or de la ciutat de Salamanca.

El jurat destacà que aquest guardó, dotat amb 30.000 euros, és «el reconeixement individual d'una vida professional dedicada a l'arquitectura; el reconeixement de la tasca professional d'un arquitecte espanyol que, amb la seva feina, ha anat creant un concepte diferent de ciutat, perquè els residents gaudeixin d'una alta qualitat en les edificacions».

Fernández Alba nasqué el 1927 a Salamanca i dues dècades després es traslladà a Madrid i a l'Escola d'Arquitectura de la ciutat s'hi llicencià el 1957 i s'hi doctorà el 1963. A més, en fou professor prop de 40 anys i catedràtic d'Elements de la Composició des del 1970. Durant la seva etapa universitària fou membre del grup «El Paso».

Els seus primers treballs d'edificació tenen relació amb els corrents arquitectònics organicistas d'autors com Frank Lloyd Wright, Haring i Alvar Aalto, i amb una indagació entorn del significat de l'espai arquitectònic en les societats modernes. Fernández Alba, que s'ha mantingut sempre allunyat de les modes i de la publicitat dels mitjans, destaca per la seva independència crítica i concep el conreu d'aquesta art emmarcat en la recerca del coneixement de l'home i al marge de processos mercantils.

Molt crític amb l'arquitectura de final del segle XX, és autor, entre molts d'altres llibres, de Disseny, entre la teoria i la praxi; La crisi de l'arquitectura contemporània a Espanya; Cròniques de l'espai perdut o Domus Aurea.