Miquel Ferrà i Martorell08/03/05 0:00
TW
0

Els àrabs nodriren la seva saviesa botànica i medicinal dels antics autors grecs, dels quals traduïren l'obra, salvant-la de la destrucció. Tasca semblant feien els monjos dels monestir a la zona cristiana. Un d'aquests investigadors anònims ens ha deixat un manuscrit que és la traducció de la Matèria Mèdica, de Dioscòrides, passat a la llengua aràbiga i datada el 1244. A una de les il·lustracions o miniatures a tot color hi podem veure com un potecari àrab prepara un remei. Vestit amb una almexia tota ornada d'arabescos, el savi barbut remou amb un cullerot el contingut bullent d'una gran caldera. Un suposat ajudant, o pacient, el contempla, assegut sobre un escambell, les mans en gest de conversa. Completen aquest interior d'habitatge dos miradors brendolats que mostren luxosos cortinatges. En el pis superior, asseguts a la gatzona, dos altres deixebles preparen medicaments, tot fent servir els atuells de terrissa, àmfores, gerres i gerretes que reposen en el seu prestatge.

Abundaven, efectivament, els amics de l'herboristeria en aquell món medieval islàmic. Tota planta silvestre era cercada i estudiada. Ja fos sortint al camp. Ja fos trescant per les corralasses. Es deien corralasses als solatges de cases derruïdes que, potser amb tanca dels mateixos murs que restaven del que havia estat un habitatge, restaven més o menys abandonats, amb vegetació de falgueres, cards i tot tipus d'herbei «salvatge». El carrer de les Corralasses ja existia amb aquest nom el 1364-1365 en el puig de Sant Pere i, per això, les edificacions en ruïnes que aleshores hi restaven devien esser, molt probablement, de l'època sarraïna. «...quasdam domos quae olim erant dirrutae, sive corralassas», diu un document del segle XIV. Hi havia també les Corralasses de la Mercè i les Corralasses del Temple...

El poble planer, dins la seva ingenuïtat, donà nom orientalista a molts exemplars d'aquella botànica: All de Moro (Allium Roseum), Estepa Morisca (Cistus monspeliensis), Pom de Moro (Urospermum dalechampii), Rem de Moro (Phytolacca decandra), Consolda sarraïnesca (Solidago virgaurea), Ceba de Moro (Asphodelus fistulosus), Jonc Moresc (Schoenus nigricans), Favull de Moro (Lathyrus ochrus), Rosa Damasquina (Rosa damascena), Julivert de Moro (Smirnium olusatrum), Pinta de Moro (Dipsacus pilosus)... I un bolet, el gamarús o Pa de Moro. O un ocell, la pixota negra o el Pardal de Moro. I el Caragol de Moro (Helix lactea) que és un lamelibranqui ben conegut.

La Figuera de Moro (Cactus opuntia) vingué d'Amèrica en el segle XVI i fou massivament sembrada al Nord d'Àfrica. És probable que d'Alger o Tunísia passàs a les Balears.