TW
0

Amb aquesta hipotètica data de naixement, 1352, nasqué a Ciutat de Mallorca Anselm Turmeda, fill de mestre artesà, probablement teixidor. El seu padrí de fonts, Pere Silvestre, era membre de la mateixa corporació. Habitaven els Turmeda el districte o parròquia de la Santa Creu i sembla que hi havien aconseguit una certa prosperitat i prestigi. Potser habitaven el Puig de Sant Pere o la zona dels molls, un tipus de paisatge marítim del qual no es separaria mai Anselm, ni a Tunis estant. Conta ell mateix: «Quan vaig tenir sis anys, (mon pare) em va enviar a un professor que era sacerdot. D'ell vaig aprendre l'Evangeli fins a saber-ne de memòria, al cap de dos anys, més de la meitat. Durant dos anys més em vaig dedicar a l'estudi de les llengües de l'Evangeli i de la lògica. Després d'això (i tot que era fill únic) vaig passar del meu país a la ciutat de Lleida, en terres de Catalunya. És una ciutat d'estudis entre els cristians d'aquella regió... Allí vaig aprendre les ciències naturals i l'astrologia durant sis anys. Després me'n vaig anar a la ciutat de Bolonya, en terres de la Llombardia. Allà vaig viure en una església d'un sacerdot de molta edat i de gran autoritat entre ells, anomenat Nicolau Fratello. La seva dignitat era molt enlairada, entre ells, a causa de la seva ciència, de la seva pietat i de la seva vida austera... Vaig estudiar amb aquest sacerdot els principis de la Religió cristiana i les seves Sentències...».

El canvi és sobtat. El 1387 passà a Tunis i es convertí a l'Islam ben convençut del que feia. Canvià el seu nom per Abdal·là At-Tarjuman. Es casà, tingué un fill i aconseguí el favor dels soldans tunisencs, que el nomenaren cap de Duanes i, després, el designaren per a altres càrrecs importants, com el tresorer o el d'intendent de palau. Visqué en pau, satisfet de la nova vida, fins al dia de la seva mort, esdevinguda entre 1425 i 1430. Turmeda, estimat pels àrabs, en vida, ho seria també després de mort, amb categoria de santó, amb les seves mortals despulles dins una tomba al bell mig de la medina, venerada fins als nostres dies.

Potser enyorava Mallorca, però mai no hi haguera pogut tornar.

Un itinerari pels indrets de Ciutat que evoca en algun passatge de la seva obra hauria de passar per la Porta Pintada (Santa Margarida), la zona de tavernes i bordells que ocupava part de l'actual plaça d'Espanya i el mercat de l'Olivar, la capella de Gràcia en el carrer del Socors, el convent de Sant Francesc, la Riera antiga (la Rambla-el Born) i la Mar Petita (hort del Rei-avinguda d'Antoni Maura), el port...

Curiós i enigmàtic personatge.