Tosar: «La història de Damià Huguet transmet tendresa, duresa i pluralitat»

C.DOMÈNEC. Barcelona.
L'actor i director mallorquí Pep Tosar ha compost una obra brillant sobre les contradiccions de Damià Huguet i la seva activitat polièdrica i inclassificable. Es tracta d'un refinat i profund homenatge a Huguet, el poeta i animador cultural, mort d'un càncer de laringe fa nou anys. El treball és a meitat de camí entre el documental i la poesia visual, amb dansa de Pep Ramis, la veu d'Adele, la guitarra de Jordi Riera i ideat per Miquel Àngel Raió i Pep Tosar, amb qui conversam.

-Agraesc l'interès de l'Institut d'Estudis Baleàrics per l'espectacle. Nosaltres som en una sala privada, la Muntaner, durant cinc setmanes, gràcies al fet que l'Institut corre aquest risc. -Això ho han de contestar els programadors. No he rebut cap proposta per portar l'espectacle a Mallorca. Cap teatre de les Balears ens ha anomenat, però m'encantaria. -Pens en la possibilitat de subtitular l'espectacle en directe, inserint la traducció dels texts poètics i de les entrevistes del documental. Així, podrem anar a qualsevol lloc sense necessitat de deixar de parlar en mallorquí. També vam pensar en la realització d'un DVD subtitulat per al gran públic. -No és un espectacle convencional perquè Damià no ho era. La paraula només és una part. La música són estàndards de jazz, la dansa té un llenguatge universal, i la paraula, ja que la recit lentament i que hi ha bons traductors, crec que és millor mantenir-la en mallorquí. -Som actor, estic obligat a pronunciar les síl·labes i els accents. Però escrit, meu, només hi ha una o dues frases. Tot el material és de Damià. Jo he compost un collage amb els seus texts. -La foto és extraordinària i es va fer popularíssima, més que el fotògraf. Uneix ironia, humor i tragèdia, els contrasts tan intensos que Damià va viure i que detectava a l'univers mediterrani. -Va deixar una obra gran i important que necessita reconeixement i projecció.