Maletes de tot tipus. Grosses, petites, de cuiro. Amb un aire de vell, capaces de transportar-nos a una altra època, a un altre món. Les maletes són al tercer pis de l'edifici de la Misericòrdia, a la sala d'exposicions de l'Arxiu del So i de la Imatge. En entrar les maletes es transformen en poesia, màgia, viatge, pel·lícules i somnis. Les maletes no tanquen, vessen d'Ovidi Montllor i de Guillem d'Efak.
Elisenda Farré va explicar que «fa devers dos o tres anys que tenia ganes de fer alguna cosa per Guillem d'Efak. Tenc una molt bona relació amb la família i a poc a poc l'he anat estudiant i preparant el llibre que sortirà aviat, peces de teatre inèdites, poemes... Entre l'octubre i el novembre del 2003 va ser quan vam trobar la unió dels dos personatges i el projecte es va desbordar per acabar sent aquest».
El que ha pretès, a través d'aquests dos personatges tan importants per a la nostra cultura, és «no tan sols restituir-los al lloc que els pertoca i valorar-los com cal, sinó tenir una excusa per parlar d'una època, la Barcelona dels anys seixanta, i l'eclosió d'un període de màxima fecunditat creativa».
Així és el muntatge que ha organitzat Elisenda Farré per a l'associació 33 Agitació Cultural, i que esdevé una de les peces centrals de la commemoració homenatge del desè aniversari de la mort de Guillem d'Efak i d'Ovidi Montllor que ha organitzat la Universitat de les Illes Balears amb el patrocini del Consell de Mallorca i de la Fundació Sa Nostra.
El pressupost ha condicionat de manera especial el muntatge i ha estimulat la imaginació dels creadors. A través d'aquestes maletes, el que es pretén és donar una idea dels dos creadors a través d'un dels seus símbols, però també que sigui fàcilment desmuntable i transportable. Tota l'exposició cap en una furgoneta que recorrerà, ja de manera confirmada, els pobles de Porreres, Artà, Sant Llorenç, Pollença i Alcúdia, a la vegada que hi ha contactes establerts amb Alcoi i Barcelona.
I és que la unió entre els dos creadors té molt a veure amb un dels mites barcelonins dels anys seixanta, en què la nova cançó tenia més força que els mitjans de comunicació d'avui dia: el local La Cova del Drac. Muntat per Guillem d'Ekak amb Josep Maria Espinàs, va ser l'indret on el jove Ovidi Montllor va aprendre a tocar a base de copiar els acords.
Farré explica que «curiosament molta de gent va intentar barrar el pas de la seva creativitat des de l'any 1975, quan els dos pensaven que tot seria molt més fàcil i és quan se'ls fa menys cas. N'Ovidi comença a fer molt de cinema, telesèries i pel·lícules, mentre que Guillem d'Efak torna a Mallorca i es dedica a fer de guia turístic».
Aquest retorn de Guillem d'Efak fa que ell sigui avui dia menys coneguts que l'alcoià. «N'Ovidi va quedar a Barcelona i aquí, a Mallorca, la cultura sempre queda més aïllada. N'Ovidi no abandonà ja mai la seva feina d'actor, mentre que en Guillem se cerca la vida per altres bandes», assegura la comissària.
Tant és així que hi han incorporat clares referències als escenaris que varen ser molt importants per als dos artistes, però també els llenguatges que varen fer servir els dos: «Ens trobam amb la paraula i amb l'escriptura i l'escena. Per això el que volíem a l'exposició és que la gent pogués escoltar de manera clara i rotunda la música d'Ovidi Montllor i de Guillem d'Efak. Però també hem incorporat DVD, fotografies i els seus llibres. Volem que aquesta sigui una exposició molt interactiva, que faci moltes de ganes de jugar i d'aprendre, perquè ens hem estat documentant molt bé per tal que qui vulgui entendre una mica més la figura dels dos protagonistes ho pugui fer sense cap mena de problemes».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.