JOANA NICOLAU.Palma.
Cinquanta anys després d'estrenar-se, El Rei Pepet de Pere Capellà torna a protagonitzar l'escena mallorquina. Ho fa des del Teatre Municipal Xesc Forteza de la Calatrava i llançant al públic el seu al·legat pacifista. Una veu que el dramaturg algaidí deixà escrita en plena postguerra espanyola i que avui es manté de plena vigència.
Ple d'orgull per prendre part en aquest muntatge, considera que l'obra «ha millorat en els aspectes tècnics», perquè en els altres «no ho pot fer». «La bellesa poètica del seu llenguatge en vers ho impedeix. Capellà era un mestre i aquesta obra és especialment deliciosa».
Sota la direcció d'un primera espasa del nostre teatre, Pere Noguera, el repartiment ha volgut reunir dos «Pepets». Un d'actual, l'artanenc Rafel Brunet, i un altre pel qual ha passat mig segle, Joan Maria Melis, però que encara «aturen pel carrer en recordar aquell paper».
Sigui com sigui, l'artista nascut a Cantàbria però mallorquí de soca-rel ha deixat el tron que ostentà quan l'obra s'estrenà a Algaida per convertir-se en «el més dolent dels dolents», l'intrigador i bel·licista president del regne de Pepet. Cal ressenyar que la seva abdicació no ha estat per pròpia voluntat. Tot i tenir setanta i busques anys, Melis reclama la seva joventut. Però com digué, «em volen de dolent perquè pensen que som vell... i els vells són dolents».
Malgrat la «gran quantitat de joventut acumulada», Melis no té més que elogis per al nou Pepet. A grans trets diu que «és un goig veure'l botar a la primera part, i la seva representació és excepcional en tota l'obra, es un jove molt preparat».
La posada en escena ha servit a Rafel Brunet per canviar de registre i tornar a la seva terra. Després de deu anys entre escenaris de Madrid i Barcelona, aquest actor especialitzat en el gènere musical ha hagut de fer un doble esforç: «Recuperar el bon mallorquí» i preparar-se a fons per fer «un bon paper».
El dia de l'estrena reconegué que enyorà el musical per espassar-se els nervis. «Tots comencen amb un número molt fort que requereix molta d'energia. Quan l'has superat ja estàs tranquil. A El rei Pepet no et canses amb la interpretació, amb la qual et dominen», puntualitzà.
I és que el seu no és un rol fàcil. «Mantenir la compostura i la seriositat d'un rei mentre estàs envoltat de gent i situacions molt còmiques i no poder exterioritzar la rialla és més mal de fer del que qualsevol persona pot pensar».
Sigui com sigui, ambdós «Pepets» es donen la mà amb cinquanta anys de diferència de per mig gràcies a Pere Capellà, el dramaturg que sabé dur el poble a veure teatre en català i encisar-lo amb les seves històries.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.