Mahoma marxa vers el seu darrer pelegrinatge, el «pelegrinatge d'acomiadament» i la primera setmana de març del 632 arriba a la Meca. Allà compleix amb les cerimònies habituals i dirigeix un llarg discurs als seus fidels, per a tornar després a Medina. Sempre inspirat per l'arcàngel Gabriel, que li dicta la paraula de Deú, enllesteix el llibre dels llibres, «al-Qur-ân», la lectura sagrada de l'Islam. Escrit en àrab, es compon de 114 capítols o sures i constitueix el fonament de la civilització musulmana, font del dogma i, amb el «hadiz» de la «sari'a» o llei. Aquest protagonista, Gabriel, és l'àngel de les tradicions jueva, cristiana i musulmana i, per tant, el més comunicador dels «esperits purs», una mena de portaveu de Déu. A l'Evangeli, Gabriel anuncia el naixement de Jesús a Maria Verge... Però ja abans s'havia significat en altres accions que Jean Croisset (1853) explica així:
«Havent llegit Daniel en el profeta Jeremies el misteri de la desolació de la Ciutat Santa, entrà en desitjos vivíssims d'entendre-ho, i per a tal cosa començà a mortificar-se amb dejunis, oracions, cilicis i altres penitències... Perseverant en aquests exercicis, va merèixer que el Senyor li enviàs el gloriós arcàngel sant Gabriel per tal que li aclarís aquest misteri... D'aquest mateix mitjà es va valer Zacaries, de qui ens diu sant Lluc que vivint dins l'observància de tots els manaments i les justificacions del Senyor, va marèixer que se li aparegués en el temple el mateix gloriós arcàngel, i li digués: «No tenguis por, Zacaries, perquè han estat escoltades les teves pregàries en presència del Senyor, i sap que tindràs un fill, que serà el teu goig i la teva alegria, i ha d'esser gran al davant de l'Altíssim...».
Aquell infant seria Joan Baptista, el Precursor.
D'altra banda, a la sura II, versicles 91 i 92, hi llegim:
«Digues-me! Qui es declararà amic de Gabriel? Ell és qui, amb el permís de Déu, diposità en el teu cor el llibre destinat a confirmar els llibres sagrats abans d'ell per a servir de guia i anunciar la bona nova als creients. Aquell que sigui enemic del Senyor, dels seus àngels, dels seus enviats, de Gabriel i de Miquel, tindrà Déu per enemic; perquè Déu odia els infeels...».
No deixa d'esser curiosa la presència escultòrica de l'arcàngel Gabriel en diferents punts de Ciutat de Mallorques, un punt més per al nostre caràcter, tan aferrat des de sempre a la tradició. Gabriel ens vigila des de la torre de l'Almudaina, des de la façana de la Llotja, des del portal de l'oratori del Consolat de la Mar, des d'una casa nobiliària del carrer de la Portella... No ens manca, tampoc, en codis ni en pergamins medievals, renaixentistes o barrocs.
Però tot té la seva antítesi. En aquest cas, Iblis al-Quadim, dimoni de la categoria superior entre els musulmans. Els escriptors àrabs, de l'infern en diuen sovint el Regne d'Iblis.
Però Gabriel ha de lluitar també amb els «djinns», els diables del desert, que de nit es mostren molt actius i desapareixen amb el primer cant del gall.
Tenen la facultat de fer-se invisibles, o d'adoptar les més diverses formes, preferentment de llop o de hiena. Els bojos eren perseguits pels «djinns» que, a més de fer tanta malifeta, enviaven moltes més malalties. Més perversos que els nostres «dimonis boiets», els era atribuït tot allò dolent i inexplicable.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.