Néta d'un captiu eivissenc «mort a terra de moros», Joana Cardona, natural de Ciutadella de Menorca i resident a Ciutat de Mallorca, costa del Puig de Sant Pere, vídua de Jaume Vila, cap d'esquadra, era jutjada pels inquisidors. L'acusaven de practicar diferents supersticions i de tenir un pacte amb el dimoni. Després d'empresonaments i interrogatoris era reconciliada el 7 de març de 1691. Apareixia en aquelles condicions, sotmesa al Sant Ofici, entre tota una munió de moriscs esclaus, també reconciliats, i que havien nom Mohamet, Soliman, Xaban, Alí, Azuff...
Hereva de les ciències ocultes orientals, Joana mantenia nombroses supersticions, moltes de les quals han romàs dins la saviesa popular i tenen la seva rèplica als països àrabs. Així, per exemple, és creença que el julivert dóna força, reflexos i astúcia. Assotar-se les natges amb unes branques d'ortiga proporciona virilitat. La celidònia, que és planta medicinal però també un verí actiu, es feia servir per cercar la Pedra Filosofal i obsequiava el seu portador amb bona fortuna, és a dir, «baraka». L'oli de llàntia, amb la pregària «ojalà», Déu ho vulgui, guaria els mals de la pell i les nafres superficials. Quan una òliba cantava sobre la teulada d'una casa significava que hi hauria un mort. Mai no podia mancar a la taula, dins l'olla, amb el menjar, un brot de menta ja que aquesta planta que ens allibera de puces i paràsits, i també, resulta molt útil per guarir picades de serp i d'escorpí, tossina, vòmits, transtorns urinaris de tota mena, marejos i mal de cap, defalliment sexual i dolors de la menstruació. No és menys digne de respecte l'atzavara, que penjada a la porta d'una casa significava que qui l'habitava havia retornat de la seva peregrinació a La Meca, com fou el cas d'aquell moro que de pas per Mallorca, vingut de la Ciutat Santa de l'Islam, decidí de restar a l'illa i fou, segons tradició, el propietari de Valldurgent.
Però aquell o aquella que dominen la màgia, sabia fer també la «jofor» o pronòstic entre els moriscs. Nombrosos amulets salvaven de la dissort i entre d'aquests, la Mà de Fàtima, «El Jemisa», que preservava contra el Mal d'Ull, tant vers les persones com les coses, una superstició que restaria ben viva entre nosaltres fins ben avançat el segle XIX. També era freqüent dibuixar una mà en la paret per evitar que el Mal d'Ull caigui sobre un habitatge. Altres amulets, incorporats o no a joies, tenien el mateix objecte: Bossetes amnallum, mandíbules d'erissó, corall, ullals de porc senglar, capsetes amb escorpins, canyes amb versicles del Corà dins, esperons de gall, llangardaixos, ferradures...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.