A tot l'orient europeu havia crescut amenaçador el poder dels turcs, afavorit per les guerres d'Itàlia i les divisions dels prínceps cristians, papistes uns i reformistes altres. El món islàmic de la Mediterrània comprenia aleshores dues branques, l'Imperi Otomà a l'Orient Mitjà i Terra Santa, i els sarraïns de les costes africanes. Els turcs, senyors de Constantinoble des del 1453, conquerida per Mahomet II i governada després per soldats tan famosos com Selim I i Solimà el Magnífic, va estendre la seva capitalitat des de l'Indo a l'Adriàtic i des del Sàhara al Danubi. En una de les seves victorioses expedicions, Solimà El Magnífic, altrament conegut com el Gran Turc (1520-1566), s'apoderà de Belgrad el 1521, la qual cosa suposà un cop moral de por i derrotisme sobre tota la Cristiandat. Un any després atacava l'illa de Rodes, un feu marítimofronterer que defensaven els Cavallers Hispitalaris de Sant Joan. Carles V i Francesc I, a causa de les seves mútues discòrdies, deixaven Rodes sense auxili. Fou aleshores quan l'Emperador Carles concedí a l'Orde cavalleresca un altre punt estratègic, l'arxipèlag de Malta, des d'on oposaren resistència a les incursions islàmiques.
Aquell Orde tingué igualment a Mallorca béns i caserna, dels quals n'és encara avui testimoni l'esglesiola de Sant Joan de Malta, propera a la plaça de la Llonja i a la mar.
Explicava Ramon Medel en el seu llibre sobre Ciutat, sortit de l'impremta el 1849, que «al final del carrer d'aquest nom hi ha aquesta església, fundada pels cavallers de l'orde que vingueren a Mallorca poc després de presa la ciutat i ajudaren el rei En Jaume en submissió total de l'illa per part dels àrabs. Per pagar aquests serveis, el monarca els concedí algunes propietats, entre les quals hi havia una casa a la Drassana i els Santjoanistes la convertiren en església. A mitjan segle passat (el XVIII) l'edifici passà per tot un seguit de reformes i va perdre bona part de la seva traça primitiva».
Mallorca donà als Cavallers de Sant Joan personatges notables, com foren els Grans Mestres Ramon Despuig (1636-1741), Rafel Cotoner (1660-1663) i Nicolau Cotoner (16..-1680); el cavaller Melcior Dureta, preceptor de l'orde a Catalunya i batliu a Mallorca des del 1637 al 1653; el cavaller Josep Alós i Mora (1765-1844); Bartomeu Rull, prior de l'església de Malta (1691-1757); Jaume Cànaves (1653-1721), que ostentà el mateix càrrec que l'anterior i llavors en fou bisbe el 1713; Enric d'Espanya, marquès, cavaller de l'orde (1801-1847)... Potser la llista se'ns faria massa llarga.
Acció destacada tingueren els cavallers santjoanistes en la batalla de Lepant (Grècia) on fou derrotada, el 1571, l'esquadra turca. La flota cristiana era una coalició, sota el comandament de Joan d'Àustria, de forces papals, espanyoles, venecianes i santjoanistes. És curiós que el confessor del general en cap i també cronista dels fets fou també mallorquí, Fra Miquel Servià O.F.M., que va esser primer guardià dels convents d'Inca i de Jesús, a Palma.
Explicava així la composició de la flota: «Eren 212 galeres, 15 naus i 6 galiotes. De les galeres n'hi havia cent d'Espanya, i les altres dels venecians. Don Joan duia una esquadra de seixanta galeres i mostrava per divisa a la Reial l'estendard que el papa li havia enviat i que representava un Crist i les armes dels que formen la lliga. Enmig les armes del papa; les del rei a mà dreta, a l'esquerra les dels venecians, i les de Don Joan, que les lligava totes, a la part de baix...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.