E.P.Ciutat del Vaticà02/03/05 0:00
TW
0

Condemnats a ser transportats per altres, amnèsics o muts, diversos pontífexs van regnar discapacitats durant el segle XX i, com ocorre ara amb la malaltia de Joan Pau II, el Vaticà ha intentat protegir-los de les intrigues terrenals. Diversos pontífexs, entre ells Lleó XIII, Pius XII i Joan XXIII, van passar els últims anys de la seva vida malalts i a cap d'ells se'ls va qüestionar la seva capacitat de governar.

Com en el cas de Joan Pau II, que sofreix des de fa diversos anys de la malaltia de Parkinson i acaba de ser sotmès a una traqueotomia que li impedeix de parlar temporalment, l'Església els va garantir continuar regnant. Davant de tal situació, els secretaris particulars i assistents de confiança van assumir un paper notable, convertint-se en l'únic contacte amb el món exterior, fet que sol suscitar gelosia, crítiques i rancúnies als passadissos vaticans.

Així ha estat per a Joan Pau II, que compta permanentment amb el seu fidel assistent polonès Stanislaw Dziwisz. I així va ser per a Joan XIII, la mà dreta del qual fou l'arquebisbe Loris Capovilla; la monja autoritària Pasqualina Lehnert ho va ser de Pius XII i el nebot arquebisbe Pasquale Macchi, que va ser secretari de Pau VI.

Els llibres d'història recent recorden els últims anys del papa Lleó XIII, l'italià Joaquín Pecci, que va regnar de 1878 a 1903. El primer pontífex captat en un film i que va ser il·luminat per primera vegada amb llum elèctrica, havia de ser carregat en braços d'una sala a una altra del palau apostòlic. «Va passar els últims tres anys del seu pontificat sense parlar i tanmateix va escriure la primera encíclica socia Rerum Novarum», va recordar recentment en una entrevista a la premsa Capovilla, de 89 anys, el secretari ancià de Joan XIII.

Segons alguns historiadors, Lleó XIII va morir oficialment d'una pleuritis el 1903. Però un horabaixa se «li va agreujar el constipat» i «inadvertidament va lliurar l'ànima a Déu», conten els llibres d'història. Molts temen que es repeteixin els anys marcats pel silenci de Pius XII, el controvertit Eugenio Pacelli, que va regnar de 1939 a 1958, durant la Segona Guerra Mundial.

Pius XII es va aïllar al final del seu papat del món exterior i mantenia contactes només amb dues persones. El seu prosecretari d'Estat, monsenyor Tardini i la seva governanta, la monja suïssa-alemanya que durant quaranta anys va ser secretària particular de Pius XII. Durant la seva vellesa en realitat manava un grup de cardenals (Tisserant, Ottaviani, Pizzardo, Micara, Canali) amb el permís de sor Pasqualina.