Miquel Ferrà i Martorell28/02/05 0:00
TW
0

Ja en temps de la dominació àrab hi havia severes normatives sobre teles i teixits pel que fa a les seves mides i qualitats. Aquesta política va seguir després de la Reconquesta cristiana i així, el 1466, els honorables jurats pregonaven disposicions i pràctiques per als sastres, «paiers» i altres artesans que es dedicaven a la confecció de vestits i, també en general, als «venedors de draps amb cana i a pes». Els documents ens parlen de teles de llana, cendals, tafetà de vellut daurat i seda a tall. Entre aquests artesans hi figuraven els apuntadors. Eren aquests els que tenien per ofici repuntar les peces de drap, és a dir, plegar-les i donar els punts necessaris a les peces del teixit, de manera que restassin en bones condicions de comercialització. No tenien gremi propi i exercien la seva tasca després dels abaixadors, situats en lloc proper. Tenien els seus obradors en el carrer homònim i aquesta denominació urbana, que és l'actual, ve de molt antic. Ja el 1520 apareix en els arxius: «...quoddam hospicium sive forn scituatum in parrochia Sancte Crucis in vico dicto dels Apuntadors...».

Aquest carrer era abans anomenat del Barbelet, que és, segurament, la corrupció popular del topònim «Bab al-Balyat», la porta de muralla situada al nord-oest del recinte fortificat, entre Bab al-Djadid o Porta de Santa Catalina i Bab al-Saradjib, al Sitjar. El carrer d'Apuntadors devia conduir a tal zona a través d'altres carrerons, alguns desapareguts amb les obres de l'avinduda de Jaume III. Evoquem, doncs, en aquest punt, els que exercien la tasca d'apuntadors i ho podríem fer des dels versos de Ben Jaruf, hispano-àrab, mort vers el 1220 i que cantava:

«Fills de Mugira! En la vostra tribu tinc un petit antílop, al que l'ombra de les vostres llances excusa de cercar amagatall entre les espines./ El cavall de la seva cadireta és orgullós de sostenir aquest heroi, armat només amb una agulla, que sembla una pestanya de les seves parpelles;/ agulla que, volatejant sobre la peça de seda que cus, sembla un estel fugaç, seguida del rastre de llum del fil./ Tota llengua voldria esser el coixinet aguller quan acaba de repuntar una tela a ratlles./ En tòrcer el fil, el fil torç el meu cor. Tant de bo que el meu cor el pogués seguir com el fil!».

En el mateix carrer d'Apuntadors, avui lloc de tavernes i tavernons, és de veure l'hotel Palau Sa Font, casal del segle XVI que ha volgut seguir un estil amb elements moderns que es combinen amb materials tradicionals i que ens evoquen la tràgica història de l'esclau àrab de Mossèn Mascort, i també la façana lateral de Can Marcel, un habitatge nobiliari, actual Pub de luxe, que barreja una certa tradició àrab amb el barroquisme que caracteritzà la vella noblesa mallorquina.