The Times, potser el diari de més prestigi del Regne Unit, donava compte de la pública execució d'Emili Darder, batle de Palma i un dels líders de l'Esquerra Republicana. Aquest, afusellat en companyia d'Antoni Ques, membre del comitè executiu d'Esquerra Republicana; d'Alexandre Jaume, cònsol de l'Uruguai i exdiputat a Corts, i d'Antoni Mateu, exbatle d'Inca. Explica el periodista que aquests quatre homes estaven a la presó des del començament del cop militar i havien estat condemnats el 16 de febrer per infracció d'un ban del general Goded, rebel a la República i seguidor del Moviment de Franco i altres alts caps de l'Exèrcit.
Explica, Massot i Muntaner, tot fent la lectura del diari anglès que «el 24 de febrer foren duts al cementiri, on hi havia més de tres mil persones, que els escridassaren tractant-los de traïdors i aplaudiren l'execució. El batle Darder estava tan malalt que calgué donar-li injeccions per reanimar-lo i fou afusellat assegut sobre una roca».
Vull pensar que potser, entre aquelles tres mil persones, que els escridassaren, n'hi havia més d'una a la qual el doctor Darder havia tret d'alguna greu malaltia o tal volta, fins i tot, li havia salvat la vida. Diuen que la por fa miserables i que l'odi més funest és aquell que neix d'un cor miserable. Aquells espectadors assistien al macabre espectacle com si es tractàs d'una d'aquelles pel·lícules de Tom Mix que projectaven en el cinema Modern, a la plaça de Santa Eulàlia, a la part del darrere de les mateixes Cases de la Vila. Uns pobres homes, amb les mans netes de tot crim, eren eliminats físicament per les seves idees polítiques. De res no va servir que el doctor Darder tingués una llarguíssima nòmina de pacients que li devien la salut, d'haver millorat les condicions higièniques de la Ciutat, amb instal·lació de fonts públiques i d'un nou clavegueram. De res no li servia la feliç iniciativa de fundar en un indret de l'Eixample l'Institut d'Higiene (un edifici que s'ha de servar, sens dubte, a la seva memòria i que podria esser un dia Museu de la Medicina Balear). El poble és sord, cec i desagraït, i una guerra civil treu al carrer els pitjors fills de cada casa, els monstres humans, els fantasmes inútils, els esquizofrènics del fanatisme, els morts de por, els covards per antonomàsia. És un poc allò que digué Pilat: «No veig cap delicte en aquest home, però si el voleu matar és cosa vostra». Els fusells, aquell matí, degueren tenir un especial ressò. De quan el poble mata el poble. Però la part més trista no la juguen aquells que vessen bravesa, que tenen quelcom d'honor i que pertanyen a qualsevol dels dos bàndols en conflicte. La part més trista és quasi exclusiva dels qui havent estats amagats rere la roca surten de sobte per a aclamar, entusiasmats i suosos, el carnisser de torn. Aquell capellà que anava amb el tètric Arconovaldo Buonacorsi i participava en les matances del seu escamot a la Part Forana, per exemple. Heus aquí la part més trista d'aquesta merdosa història.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.