TW
0

P.G.Palma.
Companys a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid quan feien les seves primeres passes dins del món de la plàstica, els pintors Alfredo Alcaín, premi nacional d'Arts Plàstiques (2003); Isabel Villar, artista de referència a l'Estat d'un estil típicament naïf que la crítica ha coincidit a qualificar de «realisme màgic»; i Eduardo Sanz, reconegut per les seves pintures de fars, van visitar el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

Els artistes, que es troben descansant a l'Illa, han aprofitat la seva estada per conèixer de primera mà el Museu Es Baluard. Tots tres van coincidir a destacar la grata impressió que els havia causat l'aposta arquitectònica del centre, com també la col·lecció que exhibeix a les seves sales, «molt variada i representativa dels principals corrents de l'últim segle», van arfirmar. En aquest sentit, Eduardo Sanz -que ha fet un breu parèntesi en el projecte de museu que està desenvolupant al far de cap Mayor (Santander)- matisà que, tot i la diversitat d'estils representats, existeix un comú denominador que actua com a element de cohesió del fons: «el fet de ser obres seleccionades personalment pel col·leccionista transmet una part més humana que, en certa manera, exerceix de factor globalitzador de l'art», opinà.

Alfredo Alcaín (Madrid, 1936), per la seva banda, es mostrà especialment interessat per l'arquitectura de l'edifici i com aquest ha propiciat la revitalització d'un espai decadent. «M'ha agradat moltíssim la construcció i la recuperació que s'ha fet d'aquest espai em sembla preciosa», afirmà. El Premi Nacional, que ha exposat a l'Illa la seva obra en diverses ocasions a la Gianni Giacobbi, no té de moment cap projecte que el vinculi a l'Illa. El creador treballa ara en una exposició que mostrarà, el maig, a Orense la seva obra recent. Es tracta de «pintures properes al món geomètric, no figuratives, que jo anomèn entrecreuats, perquè no sé com definir-les». Tanmateix, la factura de l'artista es reconeix en elles perquè «Alcaín és sempre Alcaín» apuntà Isabel Villar.

L'artista de Salamans, que està representada al fons del Museu amb un oli damunt taula -sense títol- del 1970, es mostrà encantada amb la visita a Es Baluard. Villar senyalà que, «tot i que hi ha algunes absències, el conjunt que es mostra em sembla molt representatiu del que ha estat l'art en aquest darrer segle». A més, «com espectadora m'agrada que hi hagi varietat. Quan arribes a un Museu t'agrada veure coses insòlites, quadres que et sorprenen perquè són desconeguts».

Personalment, Villar, que es troba immersa en la preparació de la seva pròxima exposició a Pamplona, assenyalà que els quadres que l'havien sorprès més gratament en aquest sentit «són les dels paisatgistes, tal vegada perquè són les que m'han descobert coses més innovadores».