Damià Pons va començar la seva intervenció explicant que «dins el món de la literatura mallorquina hi ha la idea que existeixen massa editorials petites que ens aboquen al minifundisme i que es publiquen massa llibres. Ensiola demostra que si s'encerta amb l'elecció dels títols i la seva fabricació aquesta idea és difícilment defensable perquè no hi ha cap llibre que hagin publicat que no sigui útil i necessari».
El professor Pons va explicar que «va néixer el mateix any que Llorenç Villalonga i va tenir el gruix de la seva producció en els anys vint i trenta. Cada vegada els anava aplegant i van arribar a aparèixer onze llibres de Cançons dels quals se'n fa una antologia exclusivament amorosoa, amb un amor físic i emocional lligat a l'homosexualitat».
El professor de la Universitat de les Illes Balears Damià Pons va elogiar ahir en el marc de la setmana del llibre en català tant la trajectòria de l'editorial -menys d'un any de vida- com els diferents volums publicats. No va estar sol. A l'acte també hi assistiren Vinyet Panyella, José María Pardo, Miquel Mas Ferrà i Gabriel Ensenyat, tots ells vinculats directament amb la producció d'algun dels cinc texts presentats.
La primera de les novetats publicada es la Vida coetània de Ramon Llull, una edició a cura de Gabriel Ensenyat que ha estat il·lustrat amb miniatures deBreviculum de Thomas Le Myésier. Aquesta obra està considerada com una de les primeres autobiografies existents en el món i les il·lustracions escollides acompanyen aquests episodis de la vida lul·liana. Segons va explicar a Diari de Balears la directora adjunta d'Ensiola, Carme Llull, «es tracta d'un llibre absolutament deliciós publicat amb un llenguatge lleugerament modernitzat i adreçat al gran públic».
De Joseph Conrad s'ha publicat el relat llarg Una avançada del progrés que compta amb una introducció i traducció de Miquel Barceló i dibuixos de Maria Carbonero creats especialment per aquest volum.
«El text s'ha de considerar com una avançada de El cor de les tenebres, que es va publicar uns anys després, i aquí la feina feta per Miquel Barceló (catedràtic d'història medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona) ha estat molt brillant», va explicar Llull.
Un dels principals descobriments per als lectors de poesia serà el d'António Botto. Fins ara no se l'havia traduït al català, però Gabriel Sampol ha elaborat una selecció dels textos i la traducció. El llibre s'acompanya de dibuixos originals de Jorge Pombo.
António Botto va néixer a Portugal el 1897 i va morir a Rio de Janeiro el 1959. La seva poesia tracta sobretot el tema amorós i els seus versos presenten explícitament les relacions homosexuals, aspecte que provocà escàndol i que el va convertir en un poeta maleït. Va ser admirat per Fernando Pessoa, que el va traduir a l'anglès i el va defensar quan va ser acusat d'immoral i també l'admiraren els poetes del grup de la revista Presença.
Pons va remarcar que «Botto és un artista que s'ha de situar entre els dos corrents de la poesia de l'època, d'una banda la poesia postsimbolista i de l'altra la de l'avantguarda. Ell crea un camí propi a partir del no res, al mig de les dues i troba dins la cultura popular la seva veu tradicional, clara, transparent on hi ha les seves vivències i sentiments. Hi ha similituds amb el neopoulisme de Rosselló Pòrcel o de la generació del 27».
La versió de L'Illa de la calma que presenta Ensiola és la novena que coneix en català el text de Santiago Rusiñol. En aquesta ocasió, però, ve acompanyada de les reproduccions en color d'algunes de les obres que va pintar a Mallorca, «fet que el converteix en una espècie de catàleg de l'artista», digué Llull. Així mateix ens hi podem trobar els estudis preliminars de José María Pardo i Vinyet Panyella que indagen en la vessant artística i pictòrica de l'artista i que contribueixen, amb la seva visió d'especialistes a enriquir de forma molt especial l'edició d'aquest clàssic nostrat.
Pel que fa a la novel·la de Miquel Mas Ferrà, que ja du més temps al carrer, destaca el fet que novel·la els anys del canyellisme a Mallorca i l'ascens d'una nova classe política sorgida. Aquesta novel·la es podria entroncar directament amb les situacions narrades per Llorenç Villalonga al seu Bearn i Guillem Frontera a Els Carnissers. En aquest cas, el professor Pons va explicar sobre la novel·la de Mas que «Riberes de Plata demostra una vegada un dels principals mèrits de Mas, que és capaç de fer una cosa que molt poca gent fa, novel·lar la realitat més immediata i el present i convertir-lo en ficció». En definitiva, cinc obres per explicar el món des del Muro mallorquí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.