El poeta de la Renaixença, Jeroni Rosselló, a la seva obra èpica «Lo Joglar de Maylorcha» recollia la figura d'una princesa mora, Fàtima, la filla del darrer walí de Mallorca Abu Yahyà. Conta la llegenda que el dia de la conquesta de Madina Mayurqa, mentre els cristians entraven a la ciutat, un musulmà sortia a cavall per una de les seves portes, segurament la després anomenada de Santa Catalina, emportant-se la jove princesa per tal de sostreure-la als assassinats i violacions dels saquejadors. Cavalcà el fidel escorta pel territori occidental, no deturant-se fins al peu d'una muntanya de Puigpunyent. Allà, prop d'un coval, deixà sana i estàlvia la seva senyora i tornant-se'n altre cop a Ciutat, morí en el decurs de la lluita com aquell Abindarraez dels romanços:
«Al cap de poc estona veren/ venir amb gran gosadia/ un valent i gentil moro/ d'una hermosa fesomia...».
La muntanya va rebre el nom de Puig de Na Fàtima i la remor que se n'havia duit amb ella el tresor reial i que l'havia amagat en algun indret d'aquells penyalars esdevingué tradició ja per a sempre viva. La llegenda ens pot fer evocar aquelles riqueses que figuren igualment en els romancers: samitarres amb punys d'esmeragda i pedra safira, adarga de pell bellament llavorada, armadura amb incrustacions d'or d'Alexandria, marlota o «mallûta» de vellut roig amb ornaments de pedreria, barnús de Damasc, estreps daurats en el seu cavall, brodadures d'alcòfar sobre el capot equí... i si volem observar-ne encara, un petit tresor, tenim, a l'abast del curiós, la col·lecció de peces almohades que el Museu de Mallorca i les nostres institucions han tingut l'encert de conservar. Aquesta és la història: «Un grup clànic o familiar, establert a un indret indeterminat de la plana de Mallorca, va amagar dins una gerreta, simple i modesta, el seu aixovar, el parament de les dones o de la dona de casa, el tresor del grup. Fou enterrat a una cova que, dissortadament, no sabem quina va ser. Amagada sota terra va romandre pels segles dels segles».
Aquesta gerreta amb decoracions de siga-saga i ratlles verticals és un típic atuell hispanoàrab del segle XIII. Dins el seu interior aparegueren monedes d'època almohade, encunyades a finals del segle XII a Sabta o Ceuta i Fâs o Fes. Es tractaria de mig-dinars, d'or. Hi havia també «dirhams» d'argent. Altres elements del tresor són dues arracades de planxa d'or amb incorporació de relleus i grans de filigrana que tenen com a motiu decoratiu dues aus rapinyaires contraposades entorn a una estilització de l'arbre de la vida. A la part baixa, una inscripció en àrab, repeteix una molt freqüent oració alcorànica: En nom d'Allah, clement i pietós. Criden especialment l'atenció un collar de dues voltes amb bolles d'or i electre (aleació de quatre parts d'or i una d'argent, allargadors de filigrana i fills entorcillats, diferents tipus d'àgates, grans de pasta vítria blaus i verds, i monedes convertides en penjolls. Són igualment interessants dues polseres de fil d'argent, una de fil de coure, dues braceroles d'argent amb la figura de la «Mà de Fàtima», amulet contra la malastrugança, de la que ja hem parlat. Completen la troballa dos anells d'argent amb cabota piramidal, dos d'or semblants als anteriors, un conjunt de bractees o petites plaques d'or en forma de flor de quatre pètals, un penjoll d'or en figura del segell de Salomó i, potser el més curiós, un penjoll o amulet d'argent, de caràcter màgic, que conté versets corànics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.