La Rueta desafià el fred

«Llàstima de temps, tanta de feina per no res», es queixava Maria Munar mentre protegia la seva néta amb una jaqueta blanca que li impedia lluir amb naturalitat el seu vestit d'abella Maia. La veritat és que el públic fou molt menys nombrós que l'any passat i només es congregà devora les atraccions que l'Ajuntament havia posat al llarg del recorregut: castells inflables, tobogans, una passarel·la per a desfilades, un màgic italià que tenia ben poc públic, un circ que incloïa alguna atracció interessant... tot pensat perquè els més menuts gaudissin d'allò més.

Una bona prova que no hi havia gaire gent és que es podia circular prou bé amb carretets d'infant petit. Els més grans també gaudiren. La principal diversió va ser fotografiar els infants, moment en què sorgiren les darreres tecnologies en càmeres de fotos i de vídeo. I encara que l'assistència no fos gaire alta, els qui hi anaren s'ho passaren més o manco bé. Els menuts amb les seves disfresses, els pares amb el seu goig. Possiblement l'únic nin que feia cara de pena -a banda dels que no sortiren al carrer- era un pobre venedor de globus. Per ventura l'any que ve ell també tindrà el seu carnaval.