P.GIMÉNEZ.Palma.
El fenomen de proliferació que ha omplit l'Estat de museus dedicats als llenguatges artístics contemporanis, que experimenta la seva eclosió des dels darrers anys del segle XX, dugué a reflexionar ahir l'historiador de l'art Daniel Giralt-Miracle sobre els factors que han configurat aquesta nova realitat i sobre quin és el paper que han de desenvolupar aquests centres, «punts neuràlgics de la societat contemporània».
L'exdirector del Museu d'Art Contemporani de Barcelona dictà ahir vespre a l'auditori del Museu Es Baluard la conferència Explosió i implosió dels museus d'art contemporani, emmarcada dins dels actes programats amb motiu del primer aniversari del centre.
Giralt-Miracle posava damunt la taula distintes línies discursives amb les quals tractava d'aprofundir en un tema «controvertit», ja que «la transformació actual que s'està experimentant pot fer canviar la pròpia identitat del museu i fins i tot destruir-la».
L'expert justificà aquesta afirmació explicant que «els museus viuen una metamorfosi paral·lela a les mutacions i canvis socials» i això està provocant «una confrontació entre la vocació historicista i arqueològica dels centres museístics i la seva necessitat de donar cabuda a les creacions contemporànies».
Un petit repàs a la història servia perquè l'argument de Giralt-Miracle guanyés força. L'historiador de l'art fixava el moment del canvi a mitjans de la passada centúria. Fins en aquesta data «es manté el model de museu concebut a finals del segle XIX per donar cabuda a les grans col·leccions nacionals». Aquesta concepció històrica del museu, «com a magatzem de la història», entra en crisi amb l'aparició dels Estats Units al món de l'art. D'una banda, «exporten el seu model de museu -com el MOMA- en què assagen una aproximació a l'art contemporani», que, d'altra banda, té localitzat ara el seu epicentre a Nord-amèrica amb moviments com l'expressionisme abstracte.
Mentrestant, Europa obre les portes dels seus museus a l'art contemporani, però mantenint la seva base històrica, i com a plataforma entre una realitat i una altra «entren en joc els happenings, les performances o el minimal-art» i «és aquí quan es produeix l'explosió dels museus d'art contemporani». A la creació del George Pompidou (París) li seguí l'aparició de molts d'altres espais, l'expressió màxima dels quals es troba a la prestigiosa Tate Modern de Londres.
Així, «en un món dominat pel canvi, la identitat del museu ha quedat desvirtuada». L'historiador de l'art defensà que, en l'actualitat, el museu ha perdut el seu esperit original i s'ha vist obligat a adoptar altres alternatives per mantenir viu l'interès de la ciutadania.
En opinió de Daniel Giralt-Miracle, l'Estat espanyol «per inèrcia o per necessitat ha seguit aquest procés». En vint anys han aparegut vint-i-cinc centres d'art contemporani. «La seva concepció i tipologia és diferent, els seus objectius i el seu finançament també és diferent, però tenen un objectiu comú: donar cabuda als llenguatges de l'art contemporani». Ara els centres d'art «són autèntics focus de difusió, més oberts, més dinàmics, i estan concebuts com un pont entre el públic i els nous llenguatges».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.