TW
0

Un infernal Correfoc posà el colofó a les festes de Sant Sebastià. I ho féu amb els seus coets xiuladors, figures mitològiques, espires, moltes espires i explosions que, un any més aconseguiren fer desplaçar nombrós públic fins a la plaça de Joan Carles I i Jaume III per participar a la bulla. S'ha de dir que possiblement el fred provocà que fos tan multitudinari com en altres edicions. Així mateix s'observà una menor participació. Dimonis de Sant Joan, d'Alaró, de Santa Maria, de Santa Margalida, de Campos, d'Esporles i d'Albopàs serviren la festa al costat de bèsties sorgides de la imagineria popular que provocaven desbandades de por entre el públic.

Entre aquestes bèsties s'hi trobaven na Freu, na Marranxa, la bèstia de foc Hiachat, el Corb de sant Onofre, el boc... Enmig d'un gran espectacle de foc i fum totes les bèsties reunides baixaren Jaume III envoltades del seu seguici de dimonis, dimonions i el so dels tambors. Una vegada coincidiren totes a la plaça Joan Carles I tingué lloc la traca final amb l'encesa de totes elles a l'uníson. S'ha de remarcar que no hi hagué incidents a destacar. Enguany, el canvi d'ubicació, del Born a Jaume III, atorgà major seguretat al correfoc en no haver-hi arbres. Tot i així, tant Bombers com Policia estigueren a l'aguait.