En general és un procés lent, que farà passar cada una de les peces per difirents etapes i que tractarà de manera diferencial el suport i les policromies. Així, mentre l'estructura, principalment de fusta, «rep un tractament de desinfecció i prevenció de futurs atacs, i també de consolidació de la fusta», explica Reig, sobre la pintura l'actuació varia. En primer lloc es practica un «assentament» per tal de recuperar les propietats d'elasticitat dels pigments.
Les altres dues peces sobre les quals s'està intervenint són eRetaule del Nom de Jesús (1593) i eRetaule del Roser de sa Pobla (1570). Una vegada restaurades, ambdues obres ocuparan un lloc destacat a la nau de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau d'Algaida i l'ermita de Crestatx, respectivament.
La directora del taller, Maria Antònia Reig, explicà que el procés de recuperació que es farà d'aquestes obres -que s'ajornarà fins l'estiu- serà una «restauració arqueològica», que no preveu incorporar elements ja desapareguts, sinó que se centra a «conservar i protegir els elements originals».
Aquesta etapa és fonamental per després poder procedir a «la neteja, l'aplicació dels vernissos i els estucats i, finalment, practicar la reintegració pictòrica». La directora del taller assenyala que, en el cas de la pintura, «sí corregirem les faltes de color, perquè d'altra manera corre perill de despreniment». Aquest esquema general, amb matisos segons l'estat de conservació que presenta cada una de les peces, és el que s'emprarà per restaurar les tres obres, que entraren al taller del Bisbat per desembre.
La primera d'aquestes, eRetaule del Nom de Jesús d'Algaida, és una obra de Gaspar Oms del 1593. Es tracta d'una estructura arquitectònica de fusta de tres carrers, formada per la pedrel·la, amb tres taules policromades separades per pilars plans i que, de dreta a esquerra, representa les escenes de la flagel·lació de Jesús, la fugida de Betlem i el darrer sopar; primer cos, on es presenten escenes de Jesús condemnat a mort i Jesús coronat d'espines, circumcisió de Jesús, judici de Jesús i Jesús a l'hort de Getsemaní; segon cos, amb escenes de Jesús a la creu i crucifixió; baptisme; Jesús a la presó i Jesús és escarnit; i àtic, format per una taula en la qual es representen les temptacions de Jesús i que està rematada amb un frontó triangular al carrer central.
Les encarregades de treballar en la recuperació d'aquest retaule són les restauradores Maria Antònia Fernández i Maria Victòria Reina. Segons van explicar, les tasques de recuperació tractaran de corregir els problemes derivats del mal estat de conservació de la peça en el moment d'entrar al taller. Pel que fa al suport, «presentava moltes galeries vistes i forats produïts per l'atac d'insectes xilòfags, que havien minvat considerablement la resistència de la fusta». Així mateix, hi havia peces desencaixades, juntes obertes, fissures i pèrdues volumètriques.
L'excés d'humitat i els nombrosos trasllats que han afectat aquesta peça «havien fet perdre també l'adherència de la tela al suport, com també a les seves propietats. Per això, «en algunes zones s'havien produït aixecaments i despreniments». Quant a les policromies, l'estat de conservació tampoc no era l'òptim, amb «nombroses pèrdues, aixecaments i craquelats pronunciats» i, en superfície, amb «molta brutor i vernissos oxidats que feien que el color fos quasi monocrom».
La restauradora Maria Francisca Jaén està al capdavant de les tasques de recuperació deRetaule del Roser, una obra del 1570 que s'atribueix al mestre Mateu López junior. La peça, de 150 x 350 centímetres, té una fornícula central que dóna cabuda a una talla en fusta daurada i policromada d'una Mare de Déu asseguda. Al voltant del motiu central, es troben representats els quinze misteris entre roses; els àngels inferiors, sant Domènec i santa Catalina de Sena.
L'actuació en aquesta peça afectarà d'una banda el cos arquitectònic, pròpiament dit, i de l'altra, l'escultura, l'estat de conservació de la qual és bastant dolent. La imatge té manques volumètriques «irreparables» en ambdós braços del bon Jesús, part del dit petit de la mà dreta de la Mare de Déu i tots els raigs que envolten la corona.
La restauradora Beatriz Requena s'encarrega pel seu costat dels treballs de recuperació deSarcòfag de la Mare de Déu morta, que s'exhibirà al Museu Diocesà una vegada que es completi la feina. Aquesta peça de finals del segle XVI sortí possiblement del taller dels López. Es tracta d'unes taules policromades en forma de caixa, sense base, obert a la part davantera. L'interior recull escenes que representen els sants evangelis apòcrifs, el moment en què els apòstols es reuniren quan saberen que Maria s'estava morint. Jesús, al centre, apareix envoltat dels apòstols a excepció de sant Tomàs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.