Mor Santa Radegundis (1152)

Mor, tal dia com avui, als trenta-tres de l'Orde dels Premostratencs, Santa Radegundis o Radegunda, del martirologi romà. Aquesta al·lota havia agafat els hàbits religiosos en el Monestir de Sant Pau, de la congregació esmentada, a la diòcesi de Burgos, i s'incorporà després al de Sant Miquel de Trebinyo, prop de Villamayor. La gran il·lusió de Radegundis fou la de viatjar a Roma per conèixer els llocs on es guardaven les relíquies dels màrtirs. Encara que persona de feble salut, emprengué aquella peregrinació i ja de retorn a Espanya no tingué altre acudir que emparetar-se en una cambreta, dins l'església de Sant Miquel, des d'on, guaitant per un finestró, contemplava les litúrgies del temple. Volia comparar aquella penitència excessiva amb aquells altres ermitans i monjos que es perdien per les solituds dels deserts d'orient i occident. Explica el seu biògraf, en un llenguatge que es troba ja totalment fora del nostre temps que «no és fàcil esmentar les excessives austeritats que va fer en aquella clausura: els seus dejunis, les seves vigílies i la seva pregària quasi contínua varen estremir l'infern, que ple de ràbia en veure les heroiques virtuts de l'esforçada donzella de la religió cristiana, no va ometre valer-se de les més violentes temptacions per a separar-la del seu bon propòsit: només serviren per donar matèria de majors triomfs a l'estimada esposa de Jesucrist, que immersa en les més altes contemplacions de les grandeses divines i de les veritats eternes, es pot ben dir que la seva vida fou més angèlica que humana.