Tal dia com avui moria a Jerusalem i amb fama de venerable, la noble romana Paula que, com deia Sant Jeroni, «era noble per descendència de Gracus i d'Escipió, la qual canvià Roma per Betlem, i els sumptuosos palaus romans per una pobra cambra en aquell poblet».
La casaren adolescent amb Todoxius, de la sang il·lustre dels Julius, i tingué quatre filles, Blesil·la, Paulina, Eustòquia i Rufina. Mort el seu marit, distribuí les seves riqueses entre els pobres de la capital de l'imperi, una acció que li valgué les crítiques dels seus familiars i amics. Cansada de tota aquella pressió, i especialment de les seves filles, que es sentien decebudes, decidí abandonar el món dels sorolls i anar a la calma llunyana dels deserts. Per consell del bisbe d'Antioquia Paulí i del de Salamina, Epifani, viatjà a Terra Santa per tal d'instal·lar-se a Betlem. Ho va fer en companyia de la seva filla Eustòquia, la més fidel. En el seu itinerari visità primer Selèucia i, llavors, Antioquia, des d'on passà a Jerusalem. Diu l'historiador Jean Croisset que «no és possible explicar el fervor, la devoció, la tendresa i les llàgrimes amb què visità i venerà Paula els sants llocs que consagrà el Senyor amb la seva reial presència, immòbil dels primers, si el desig de veure els altres no la separàs d'allà. Entrant en el portal de Betlem on nasqué Jesucrist, jurava que veia amb els ulls de la fe el nin Jesús dins la menjadora, embolicat amb pobres draps...».
Un cop recorregut tots aquells llocs evangèlics, passà als deserts del Jordà, Galilea, Samària i Egipte per tal de conèixer com vivien en aquells indrets solitaris els ermitans. No deixà cap cenobi sense veure ni saludar. Després, acabada tan curiosa expedició, tornà a Jerusalem, on va restar per espai de tres anys. Allà edificà un hospital general servit per monges i que no tan sols tenia cura dels nombrosos pelegrins que arribaven malalts a Palestina, sinó també de qualsevol que hagués de menester mà de metge o taula parada, que no hi ha, ni hi havia en aquell temps, pitjor malaltia que la fam. Però la seva vida, d'extremada senzillesa, penitència i sacrifici, posà en greu perill la seva salut. En aquella època aquests valors estaven trastocats i es confonia el turment amb el sacrifici. Els seus rigorosos dijunis la feren caure malalta. Tampoc no feia cas de les recomanacions dels metges. Intel·ligent, bona ploma, escriví textos que s'han perdut. Dominava tres llengües, grega, llatina i hebrea, i en totes tres féu comentaris dels salms i d'altres punts bíblics.
Una vegada morta Paula, la notícia passà a tot Palestina i Egipte i les seves exèquies foren presenciades per tota una multitud que la tenia per santa. Sobre la seva tomba, sant Jeroni, doctor de l'Església, hi manava gravar: «Aquí es troba soterrada aquella el llinatge de la qual per part de pare descendia del rei Agamèmnon, anomenada Paula, primera del Senat romà, que passà a Betlem per a seguir la pobresa de Jesucrist».
La seva filla Eustòquia seguí la seva obra hospitalària.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.