TONI LIMONGI. Palma.
L'escriptor Baltasar Porcel publicarà a finals del pròxim estiu el llibre Les passions ocultes, reproducció de les 350 cartes que Llorenç Villalonga li va escriure a partir dels anys cinquanta i les 150 que el literat andritxol va mantenir amb l'autor de Bearn. El llibre, editat per Destino, inclourà nombroses anotacions a càrrec de Porcel i un estudi de l'epistolari realitzat per Rosa Cabrer, professora de la UB.
Porcel va dir que «jo definiria Villalonga de dues maneres. De portes enfora era una persona amagada, reservada, potser covarda i d'una cortesia molt alambinada. De portes endins era un home apassionat, decidit, convençut que havia d'escriure i amb judicis bastant severs. Vaig ser gran amic seu a partir de l'any 1956, i ens cartejàvem molt sovint».
Porcel assegura que «l'elaboració d'aquest llibre, de gran gruixa, ha estat molt interessant. Crec que serà un document imprescindible per conèixer millor la personalitat d'aquest novel·lista. M'he torbat bastants anys a publicar aquestes cartes perquè també hi surten molts de personatges, i més d'un es podria enfadar amb les opinions que desprèn l'epistolari. Hi ha gent que s'enfadarà molt».
L'autor de Solnegre diu que «ara es donaran a conèixer alguns dels pensaments ocults de l'escriptor». Porcel va subratllar que «avui en dia es coneixen bastants tòpics de Villalonga, però era una persona molt complexa. Va ser, en la seva joventut, falangista. Va ser, també, molt esnob. El seu anticatalanisme li va dur l'antipatia dels cercles afins al Principat, que es reien d'ell».
Porcel recorda que «Villalonga va anar derivant del seu inicial falangisme i franquisme a actituds oposades al règim. Va ser antifranquista, però més per raons culturals i de llibertat d'expressió que una altra cosa. Volia expressar-se lliurement».
Porcel diu així mateix que «l'èxit de Villalonga va ser complex. Havia escrit Mort de dama, tenint una certa repercussió. Havia redactat en castellà Bearn, que va publicar en aquesta llengua l'editorial Atlante, de Pere A. Serra. La novel·la, tanmateix, no va tenir encara el ressò esperat. Anys després, el 1961, jo em vaig posar en contacte amb l'editorial Club dels Novel·listes, a Catalunya. Els vaig presentar el manuscrit per iniciar-ne així una edició en català. La traducció va anar a càrrec del mateix Villalonga. Finalment, va sortir a la llum i va ser tot un èxit. A partir d'aquell moment, la figura de Villalonga va obtenir més projecció i molt més èxit, també en castellà».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.