La paraula Drassana o Darassanal deriva del mot àrab «Darsena», la mateixa grafia adaptada al castellà. Es tractava d'un recinte amb alts murs, magatzems interiors i un petit habitatge per al darassaner o guàrdia de la Darassana Reial. Així Ciutat, en el segle XIV, comptava amb tres d'aquestes instal·lacions, la Drassana Reial, la de la Ciutat i la de Portopí. Tanmateix sembla que durant la dominació àrab només n'hi va haver una que fos important i aquesta es trobaria al mateix indret que avui ens serveix per a l'evocació d'aquella indústria i aquell moment, això és, la plaça homònima.
La notícia de l'existència d'aquella Darassana àrab la trobam a la mateixa Crònica del rei Jaume El Conqueridor. Havent arribat a l'illa el mestre de l'Ordre Hospitalari de Sant Joan, Hug de Fullalquier, acompanyat dels seus frares i cavallers, després de l'assalt i presa de Madina Mayurqa, demanava la gràcia que li fos concedida alguna porció urbana en el Repartiment. Després d'una llarga discussió en la qual participaren els nobles i les autoritats eclesiàstiques, i malgrat que els santjoanistes no haguessin participat directament en l'expedició armada, el monarca es mostrà generós i digué: «Donem-los doncs, la casa del Darassenal, on són ja fetes parets e aquí poran fer bones cases. E del moble, donem-los les quatre galeres, que són aquí, que havien estat del rei de Mallorques e així hauran part de tot».
És clar que la superfície de la Drassana no es reduïa en aquell moment a la plaça on es troba l'entrada al Consolat de Mar i Can Chacón sinó també la zona ocupada pels carrers Llotja de Mar i Jaume Ferrer i part de la que es troba entre els carrers en paral·lel de Vallseca i Boteria, amb la petita església de Sant Joan de Malta. Amb tot això podríem imaginar, saltant els segles, com seria aquella armada del walí independent Ali ben Ishak, integrada per trenta-dos vaixells de poderós velam i diferent tonatge, tots ells construïts en aquella «prodigiosa» darassana del 1185. També podem recordar, retrocedint encara més en l'escala temporal, aquella expedició organitzada pel rei Mochelid Abu el Chihux l'estiu de 1015, que amb una esquadra de cent vint naus es dirigí a la conquesta de Sardenya. La Drassana que en un començament tenia només capacitat per a cinc galeres, seria, llavors, en temps del regne privatiu de Mallorca, reformada i engrandida fins a poder allotjar una desena de galeres, a més de poder disposar d'altres magatzems, cases i dependències, per a armes, rems, veles, pals, àncores, bótes de bescuit i altres molts estris, instruments, materials i queviures.
La guàrdia de la Drassana, dita també de l'Alfondac, era doncs un càrrec important, de gran responsabilitat, puix que ja ho deien ben clar els documents antics: «Guàrdia e custodia de l'alfondec de la casa de la darassana en la qual estan les armes e diverses arnesos de la Ciutat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.