Ferrà repeteix premi Llorenç Villalonga

Tot i no existir al text referències explícites a la guerra d'Iraq, fou aquest conflicte armat el detonant que dugué Ferrà a escriure l'obra. Una novel·la que beu de l'extens saber en història de Ferrà i Martorell, però que es desenvolupa a través d'un retrat literari del mític personatge que en vida fou «maleït per ser el moro que més molestava a Espanya», com digué l'autor.

Abdel Krim el Jattabi (Ashdir, 1882-El Caire, 1964) inicià el 1921 un aixecament armat contra l'Estat, i després contra França, i va ser clau en determinades victòries dels rifenys per conquerir la independència i millorar la situació del seu poble. Miquel Ferrà i Martorell, membre del consell editorial de Diari de Balears, explicà que l'argument s'inicia quan «el Jattabi organitza les seves tropes per prendre part a la històrica batalla d'Annual».

Els amors del protagonista amb una amant del poderós general Silvestre que moriria a aquesta batalla, records que el Jattabi rememora de la seva vida, ensenyances que han forjat la seva indòmita personalitat d'home del Rif... formen part de la trama per a la qual Ferrà ha combinat documentació d'arxiu i llegendes populars amb creences i costums i la seva imaginació per donar resposta a alguns enigmes de la història.

Miquel Ferrà i Martorell, amb una extensa carrera literària al darrere amb més de 53 obres publicades, ha estat distingit, entre d'altres guardons, amb el Ramon Llull de la Comunitat, el ciutat d'Alzira, el Cifre de Colonya... En 1987 guanyà el Ciutat de Palma per Crónica de Guinea.

Ahir, des de la senzillesa que el caracteritza, Ferrà i Martorell se sentí honorat per la distinció i va afirmar que el premi el du a sortir de la rutina. «La rutina és molt dolenta per als escriptors, i un premi és un gran revulsiu per emprendre l'escriptura de noves obres amb els ànims del tot renovats». Per a ell, tornar guanyar el Llorenç Villalonga «és un luxe que repetiria cada vint anys».