Espectacular Aiguafoc

Amb puntualitat exquisida, començava l'activitat de l'Aiguafoc 2005, que mantingué fixes cap al cel de Palma les mirades de tothom que seguí l'esdeveniment. Les terrasses del Museu Es Baluard foren un dels punts que molts de mallorquins triaren per presenciar-ho, ja que ofereix una vista privilegiada de la badia de Palma.

Fonts de la Policia Local xifraren en prop de 350.000 les persones que admiraren l'exhibició i informaren que no s'havia registrat cap incident important en els 25 minuts que durà l'Aiguafoc, convertit un any més en l'espectacle més seguit del programa de les festes de Sant Sebastià. En tot cas, hi hagué nervis al dic de l'Oest. Algunes persones no havien tingut accés a la informació que enguany la zona estaria tancada i en arribar-hi comprovaren que no podien passar.

Tanmateix, el fet cert és que res no pogué llevar protagonisme a l'exhibició pirotècnica. Els 2.068 quilos de pólvora que s'hi havien de cremar guanyaven intensitat a mesura que es desenvolupaven les tres seccions aèries, el muntatge de les quals fou patrocinat enguany per l'empresa Necso.

En aquesta ocasió, l'esquema central del castell de focs introduí algunes formes innovadores, com ara cors, la imatge de Saturn, les anomenades palmeres «coconut» i també anelles. Totes aquestes formes pareixia que jugaven al cel amb un ball que les portava a acostar-se, fondre's o allunyar-se per acabar esvaint-se.

La secció aquàtica dibuixà una cortina de llum a una alçada que, per desgràcia, no permetia seguir fil per randa allò que es percebia com un bell muntatge, acompanyat de candeles per fer una façana de color blanc i rosa intermitents.

Després de l'anomenada Font de Versalles, quatre bombardeigs de color i trons anunciaren el final de l'Aiguafoc 2005, que culminà amb 2.000 explosions més. El nigul de llum, llavors, deixà pas als aplaudiments del públic i a un rastre de fum blanquinós.