El pintor i artista plàstic veneçolà Jesús Soto, considerat l'exponent per excel·lència de l'«art cinètic» al seu país natal, va morir ahir a París als 82 anys per causes encara no confirmades. La tècnica de superposició d'elements que caracteritza bona part de l'obra de Soto, qui la va anomenar «estructuració cinètica», basada en espirals en fons de fusta que recreen moviments òptics, li va valer un vast reconeixement nacional i internacional.
Soto va néixer el 5 de juny de 1923 en Ciutat Bolívar, capital de l'estat meridional de Bolívar, on es troba el museu d'art modern inaugurat amb el seu nom el 1971 i que reuneix desenes de les seves principals obres.
Abans de sortir de Ciutat Bolívar i estudiar Belles Arts a Caracas (1942-47), on va tenir el seu primer contacte amb el cubisme, Soto va ser reconegut al sud de Veneçuela pels seus cartells de cine «modernistes», inclosos ara al museu de la seva ciutat natal.
Altres peces posteriors es troben en museus i espais públics de diferents ciutats de Veneçuela i d'altres països, i dos murals seus s'exhibeixen des de 1969 a la seu de la Unesco, a París, on va residir des de 1950. Allà va desenvolupar la tècnica que després li va donar fama. Els seus primers treballs cinètics daten de 1953, quan va començar la utilització d'elements suspesos, expressant el seu interès en les relacions dels materials amb l'espai.
La reixa de ferro, exhibida en l'Exposició Universal de Brussel·les, el 1958, va consolidar una forma d'expressió artística caracteritzada per l'ús de figures amb fons ratllats, «que inquieten la visió a fi de dinamitzar-la», segons va explicar en el seu moment.
«Soto ha proposat la participació física de l'espectador, i així s'aprecia en els seus penetrables», obres destinades que el públic «tingui una experiència viva amb sensacions tàctils i auditives», va destacar el diari L'Universa, que afirma que l'artista patia càncer, encara que es desconeix si aquesta va ser la causa de la seva mort.
El 1960, Soto va rebre el Premi Nacional de Pintura en el XXI Saló Oficial de l'Art Veneçolà, i quatre anys després el premi David Bright a la Biennal de Venècia (Itàlia), entre altres reconeixements a França, Argentina, Brasil, Puerto Rico, Holanda, Regne Unit, Itàlia i altres països i ciutats d'Amèrica i Europa.
Allà diversos crítics d'art van coincidir que, amb una obra basada en elements lineals, en el color i la textura, Soto aconsegueix «escapar-se de la «realitat amb un abstraccionisme» propi que infon secretes vibracions als materials». Les obres de Jesús Soto van visitar Mallorca, essent exposades al públic illenc el 2002 i 2004.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.