Els responsables de Cultura signen un manifest que advoca per la unitat dels béns de l'Estat

El text vol evitar la dispersió del patrimoni comú

TW
0

P.G.Palma.
Els responsables de Cultura de les onze comunitats autònomes, entre les quals Balears, que van assistir ahir a la reunió convocada per la responsable d'àrea a la Junta de Castella i Lleó, Silvia Clemente, van llançar un manifest conjunt en el qual advoquen per «mantenir mitjançant la legalitat la unitat dels béns culturals de l'Estat en general i, especialment, dels béns que guarden relació amb els arxius i museus».

El conseller d'Educació i Cultura del Govern balear, Francesc Fiol, que assistí a l'encontre organitzat per la Junta de Castella i Lleó al Parador de Salamanca, explicà que aquesta va ser la principal conclusió de la reunió, a la qual estaven convidats a participar tots els titulars autonòmics i que tenia per objecte debatre sobre qüestions de patrimoni cultural i històric comú. Segons Fiol, l'objectiu principal que se cerca mantenint la unitat dels arxius fent prevaler la legalitat «és evitar la dispersió i la pèrdua d'uns béns que donen testimoni de les senyes d'identitat de l'Estat», afirmà.

El manifest que es fa ressò d'aquesta necessitat d'establir una «política cultural homogènia» per a tot l'Estat i la importància d'adoptar mesures per «salvaguardar» el patrimoni, només va ser subscrit per les comunitats governades pel Partit Popular. Respecte de la plantada de les regions socialistes i del País Basc -que afirmaven ahir que aquesta reunió té la finalitat de fer un front comú contra el Govern central-, Fiol condemnà aquesta actuació perquè «només es tractava d'una reunió per parlar de temes comuns, no era res de l'altre món».

Afegí que en un moment en què moltes veus s'estan aixecant en resposta a la decisió de la comisssió d'experts de tornar els papers de Salamanca a Catalunya, «és important debatre sobre la unitat del patrimoni de l'Estat», asseverà. Una d'aquestes veus sorgeix des de Menorca, que també ha sol·licitat la devolució dels seus documents. Francesc Fiol afirmà que «no m'opòs a estudiar les propostes, però crec convenient i raonable que s'apliqui un criteri general», tal com es va resoldre a la trobada.